Sortir-se'n

El gran problema que hi ha amb aquesta crisi és que comencen a abundar els partidaris de les solucions ràpides i fàcils. Els que creuen que tot es redueix a una intervenció dràstica en una o dues línies. Cal tancar totes les empreses públiques. Cal fer fora tots els funcionaris. I, sobretot, cal eliminar totes les autonomies, no només les que es van crear artificialment. En aquest punt jo sempre he pensat que Espanya va generar el problema i que hauria de ser Espanya qui el resolgués. El seu, no el nostre. Però Espanya mai ha vist les coses així. Sempre tant li ha fet naps com cols, i si ha de cremar els dos mons no té manies. Així va començar la qüestió dels cubans, que només demanaven autonomia i al final van assolir la independència per la miopia espanyola.

Als que donen receptes fàcils se'ls escalfa la boca ràpidament. I diuen coses com ara que el sistema de les autonomies no existeix enlloc del món. No, perdoni: ¿per què no mira una mica nord enllà? ¿No diria que Alemanya està organitzada de manera semblant?

Doncs hi ha un paral·lelisme clar. El sistema de lands alemanys va ser imposat pels aliats. Perquè no en van tenir prou de dividir el país. A més hi van imposar una descentralització. Pensaven que així diluirien el poder polític i dificultarien que Alemanya es convertís, un altre cop, en una potència amenaçant. El sistema autonòmic espanyol també es va crear per diluir Catalunya i Euskadi.

Però si Alemanya se'n va sortir malgrat tot i ara és una gran potència, em pregunto per què Catalunya no ha de poder. Sola.