Brots negres

Anem de mal en pitjor. Totalment de mal borràs. De cap a l'abisme, gairebé. I allò pitjor. Que no es veu el final del túnel, ni tan sols la llum que indica que hi estem arribant. I això que encara no fa tant ens pensàvem que ja havíem pujat a la taula de salvació i que només era qüestió de temps que tornéssim a tocar a terra per començar a refer-nos. Brots verds, n'hi va dir l'exministra Salgado. Brots verds que ara mateix s'han ben podrit i que, de fet, no van passar d'això: de ser simples brots que la manca de reg no va permetre de viure. Una qüestió important ara mateix és saber quan tocarem fons. Si fem cas del conjunt de mesures d'estalvi i l'augment de l'IVA aprovats fa uns dies pel govern, tot fa pensar que la situació encara es pot agreujar més. Si pensem que potser finalment –i mira que ha costat!– govern i bancs han reconegut que la situació era molt més catastròfica del que ens feien creure i veure, doncs, potser estem pel bon camí. Tot plegat, potser només es tracta que fem com els alcohòlics que volen rehabilitar-se: admetre que hom té un problema per poder començar a solucionar-lo. “Em dic Estat espanyol i sóc un malbaratador.” Seria un bon començament.