Consignes alimentàries
Instruccions: s'ha de menjar més peix que carn (el peix, millor que sigui blau); s'han de consumir entre tres i cinc peces de fruita cada dia (les vermelles tenen més antioxidants); beure i menjar els mínims lactis i derivats (si és imprescindible fer-ne ús, que siguin desnatats); s'ha de fugir de la carn vermella (adéu a les mitjanes i als entrecots). De verdures i hortalisses, pots menjar-ne tantes com vulguis, i de les farines (integrals evidentment), millor no abusar-ne. Cal recordar prendre un parell de càpsules d'omega 3 pel colesterol, oli d'onagra (les senyores) per a la pell i l'ovulació, escarxofes i ceba a dojo perquè són diürètiques i van bé per al fetge, i allunyar-te dels fregits (els porta el diable). Cal beure un parell de litres d'aigua, vi amb moderació (m'ho hauran d'explicar, això de la moderació i el vi...) i fer exercici, també amb moderació però constant, per mantenir colesterol, pressió arterial i pes a ratlla.
Buff...! Un ja no sap com posar-s'hi. Quan acaba el dia o bé no t'has acabat els dos litres d'aigua, o et falta una dosi de fruita o et sobren aquelles dues cullerades de Nocilla que has pispat, clandestinament, del rebost.
I a més a més, com que no pretens fer passar tota la família pel teu calvari de salut, quan t'asseus a taula, hi ha altres plats per a la resta de comensals i et trobes fent penitència i arronsant la mà quan se te'n va cap als macarrons amb picadillo i formatge gratinat, o contenint-te quan l'aroma de les mandonguilles amb aquella salsa espessa i marró t'està demanat que les tastis.
La realitat (ho disfressis del que ho disfressis) és que tu segueixes frisant per un llonguet sucat amb pa i tomàquet i sobrassada esmicolada de color intens, per una llonganissa magra i seca o per la botifarra blanca d'aroma subtil. Enyores les croquetes amb una beixamel de llet sencera. Frises per un arròs caldós i potent de llamàntol, un Chateaubriand melós amb un llit de patates al forn i uns xuixos, unes lioneses, un Sacher o un bisbalenc o un tortell de nata ben plens de sucre, xocolata, crema, pasta de full i cabell d'àngel.
I, tot i seguir proposant-t'ho, cada matí sucumbeixes, molt més sovint del que voldries i sense remei, a la temptació de la bona cuina encara que saps que et tornaràs a sentir culpable i acabarà tornant aquell remordiment que es repeteix des de fa tant. Quin sacrifici!
Inici de vacances. Ja els explicaré com ha anat tot plegat al setembre.
