Urbanitat

M'encantava el llibre d'urbanitat dels primers cursos de primària abans que arribés l'EGB. M'agradava perquè era un tebeo que contrastava les actituds del nen educat amb les d'un trapella. Jo, per identificació (bata estripada, les mans tacades de tinta i cruspir-li el berenar al company), tirava més cap a la colla dels gamarussos. Però m'he fet gran. Ara crec en la urbanitat de no escopir al carrer, de no llençar papers ni peles de plàtan. Ja ho deia el Capità Enciam, “els petits gestos són poderosos”. Practicar la urbanitat no és només una actitud estètica, és bàsicament una definició ètica de respecte a la persona i a la humanitat. Es comença llençant l'embolcall d'un caramel i s'acaba amb una burilla al bosc. Molt lamentable.