Catalunya aterra a Mart

En el context d'una missió espacial de proporcions tan colossals com la que ha portat la nau robotitzada Curiosity al planeta Mart, fa de mal dir quina importància té un petit dispositiu que porta per mesurar la direcció i la velocitat del vent. Segurament és relativa, tot i que no m'atreviria pas a minimitzar-la. Tenint en compte que l'estació espacial va aterrar al planteta vermell a més de 21.000 quilòmetres per hora, cal suposar que, a banda, si em permeteu la broma, d'un bon sistema de frenada, els mesuraments anemomètrics deuen haver sigut vitals per evitar que un cop d'aire imprevist no enviés la nau a pastar fang marcià lluny de l'objectiu.

Sigui com sigui, per a Catalunya aquest petit aparell meteorològic és una fita remarcable, perquè ha estat creat per investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El coneixement científic i tècnic català és present, encara, en molts projectes i estudis de caràcter internacional. El cas del petit mesurador del Curiosity creat per la UPC és un exemple petit però vistós gràcies a l'embolcall mediàtic de la NASA, que fa servei a l'hora de recordar-nos a tots la importància de potenciar la recerca d'alt nivell a l'hora de situar el nostre país al mapa.

En èpoques de retallades, cal saber prioritzar, i la recerca és una prioritat. És cert que avui hi ha emergències aparentment més peremptòries, com ara l'assistència social. Però si amb els pocs diners que tenim a sobre ens centrem només en les necessitats a curt termini en comptes d'invertir en riquesa futura, acabarem construint un model de beneficència col·lapsat sense capacitat de generar prosperitat.