La torradora

Fent un giravolt tornaré a les de sempre.

Algun crític fent història enderiat amb Roma menysprea Grècia perquè mai no va ser una unitat, i és cert, segons com t'ho miris Grècia fou una batussa continuada entre ciutats independents. Però feien l'olimpíada amb una sola flama que els unia, sabent molt bé quins eren grecs i quins eren bàrbars. La flama era símbol d'una estranya germanor a batusses.

La flama olímpica, la d'ara, va néixer amb els jocs simbolitzant l'afany d'unitat entre els pobles malgrat les batusses. Però els anglesos, que, amb perdó, sembla que tinguin la taruta girada, han fet tantes flames com països i allò es converteix en un símbol d'unitat encara no assolida que entusiasma la gent, però, mirant-s'ho des d'un altre caire et fa veure com la unitat d'una flama menuda s'ha tornat una torradora de castanyes.

Ja hi som. Això em fa pensar en aquest país nostre, és més una torradora de castanyes amb batusses de misèria que no pas una sola flama, per menuda que sigui, que ens reconciliï entre tots fent-nos posar Catalunya primer i oblidar les mesquineses humanes paleses en una política de partits tan mal engiponada com la que patim.

No votem persones, votem partits en bloc i més d'un cop et trobes votant sense remei a un que el saps de cert un carbassot. Això rai, el mal és que les eleccions costen un fotral de quartos i amb les subvencions normals els partits no hi arriben. No tenen més remei que trobar-los com poden. Per dir-ho clar, aquest costum de trobar quartos allà on poden no és reprotxable perquè no hi ha més remei, però el fals puritanisme de la nostra política fa que els esquitxos dels partits menuts s'atipin de trobar quisca en la política monetària dels altres. No ens enganyem, com deia el Salvador Espriu, tots portem merda a l'espardenya.

I vinga amb la nostra mesquinesa. Fem una guerra somorta que no té el coratge de les bastonades i sí la migradesa de les picossades per internet. Maleït sigui qui emboliqui la troca de les envegetes tan nostres, maleït sigui qui faci escletxes. Si la independència ha de seguir per aquestes miserietes més ens valdria ser súbdits del lama del Tibet.