Sexe de gran

El sexe, em diuen, és per a totes les edats, tot i que les urgències són d'ordre diferent. En el món masculí el que un amic anomena “el turment” desapareix, pietosament, amb el pas del temps. A vegades es pot transformar en un estat d'ebullició (o confusió) mental, però ja no és el mateix. El pobre senyor Pla de Llofriu va deixar anotat en uns cèlebres dietaris la seva obsessió d'A. Vorejant els vuitanta, l'autor d'El que hem menjat guardava records saborosos de les cuixes d'Aurora, una senyora també molt gran en aquell moment. Pla, però, anotava la persistència d'aquells brots d'erotisme mental i hauria fet el que fos per poder tornar visitar Aurora a l'Argentina... i fer el ridícul. El nostre escriptor presentava els símptomes d'allò que els francesos en diuen un retour d'âge. Tot això em fa pensar en un amic que ha passat de llarg les etapes del “turment” però que encara pagaria el que fos per poder passar una nit amb una de les grans actrius que ha tingut Itàlia (la cavallerositat d'aquest columnista obliga a no dir-ne el nom). D'acord, jo li dic, és una senyora esplèndida, però ja saps l'edat que té? Aquella dona que una vegada va dir als seus admiradors que tot el que veien ho devia als espaguetis és ara tècnicament una anciana. Res no aturaria el meu amic. La seva passió i el seu desig romanen intactes. Els vells, paradoxalment, no tenen pressa. Han après a esperar. Tot això em fa pensar en la llegendària cortesana Ninon de Lenclos, que va tenir una carrera amb molta longevitat. Un jove galant la festejava amb persistència, però ella no li deia ni que sí ni que no. Finalment, la dama li va donar una cita amb tres setmanes d'antelació. El jove saltava d'alegria. La nit convinguda va ser el dia més feliç de la vida d'aquell jovencell. A la matinada li va demanar per què l'havia fet esperar fins llavors. La Lenclos, la gran Ninon, li ho va dir: “Ai, estimat, és que volia que coincidís amb el dia que faig setanta-cinc anys.” Dama gran. Gran dama.