Interès i importància

La mort de Michael Jackson no m'ha afectat gens. Ni en el primer moment, que ja fa dies, ni després de dies i dies de premsa, ràdio, televisió i internet. Ni m'ha afectat ni m'interessa. Ja sé que fins i tot hi ha gent que s'ha suïcidat perquè la seva vida no té sentit sense Michael Jackson. I que entre això i l'absolut desinterès hi deu haver un terme mig entre la simple curiositat i la morbositat comprensiblement humana. I també admeto que em diguin què coi estic fent parlant d'aquest tema si no m'interessa gens. Ho admeto, he caigut en el perill que els que hi entenen diuen que afecta el periodisme: que es fixa més en les coses interessants que en les veritablement importants. Encara que no m'interessi o no li pugui interessar tampoc a vostè, convindrem que el tema té tots els ingredients perquè sigui interessant, si més no des dels paràmetres d'interès que predominen avui dia en la relació entre els mitjans de comunicació i els seus receptors, siguin pocs o molts, sigui pels mitjans tradicionals o per les noves tecnologies. De tota manera, feta aquesta reflexió, no deixa de sorprendre'm una mica que la mort de Michael Jackson no m'hagi afectat gens. Sobretot tenint en compte que a mi les defuncions, fins i tot dels desconeguts més anònims, em provoquen una tristesa profunda. Penso que potser és perquè aquest Michael Jackson últim era ja un difunt del Michael Jackson en el seu esplendor. Musicalment i també com a persona. Era un personatge que com més es transformava, més perdia interès com a artista i com a persona. Ens interessen les conseqüències (les coses interessants), no les causes (les importants?) que l'havien convertit en el que era, o en el que ja no era. Sí, les flaqueses, que, poc o molt, tots tenim; però també la instrumentalització com a producte del mercat. No ho sé; no sé si és normal això que em passa o si ho és més el que està passant al voltant de la mort del rei del pop. Sí que sé que m'ha afectat molt més la mort de Farrah Fawcett. També era un ídol inabastable. Però ha mort com moren moltes bones persones i alguna de mala. I també massa aviat.