‘Jiddisch'

Us par­lava ahir d'un lli­bre que vaig com­prar del premi Nobel Isaac Bas­he­vis Sin­ger. Per un euro em van donar un volum de 850 pàgines, amb una de les seves novel·les des­ta­ca­des i una col·lecció dels con­tes. A part de la sen­sació de ser dins d'un món abso­lu­ta­ment equi­dis­tant de tot el que pugui sem­blar modern, Sin­ger és d'aquells escrip­tors que endol­cei­xen la soli­tud, que t'acom­pa­nyen. I té lec­tu­res múlti­ples. M'agrada també per la seva fide­li­tat al jid­disch, una llen­gua extir­pada d'Europa i que a Amèrica i a Israel ha anat llan­guint. Les comu­ni­tats jue­ves l'han subs­tituït per l'anglès i l'hebreu.

Sin­ger pro­ce­dia d'un barri pobre de Varsòvia i la seva família va tenir la bona idea d'emi­grar als Estats Units el 1935. Van sal­var la vida i la cul­tura va poder dis­po­sar d'un dels escrip­tors més impor­tants del segle XX. A Amèrica va estu­diar lite­ra­tura anglesa, però va man­te­nir com a llen­gua literària el jid­disch. Durant dècades va col·labo­rar al diari The Jewish Daily Forward men­tre ges­tava una obra en un idi­oma mino­ri­tari i poc con­si­de­rat, una amal­gama d'hebreu, ale­many i altres llengües esla­ves. Als que dub­ten de la vigència del català i la seva poten­ci­a­li­tat, els podria ser­vir el comen­tari que va fer en un dels seus lli­bres. Sin­ger par­lava d'un idi­oma molt més mino­ri­tari i dis­gre­gat que el nos­tre, amb difi­cul­tats de super­vivència: “M'agrada escriure històries de fan­tas­mes, i no hi ha res més con­ve­ni­ent per als fan­tas­mes que una llen­gua mori­bunda. Com més morta esti­gui la llen­gua, més viu tin­drem el fan­tasma. Als fan­tas­mes els agrada el jid­disch i crec que tots ells el par­len.”