Antisemita, tu

L'article de Matthew Tree sobre l'aforisme de l'Abel Cutillas em va fer pensar en aquelles velles, normalment de poble, que en l'època franquista es dedicaven a destruir la llibertat i l'alegria en nom de la moral. Només des del ressentiment o la poca intel·ligència es pot titllar d'antisemita l'aforisme del senyor Cutillas. “L'Holocaust fou, en certa manera, un homenatge als jueus: se'ls va reconèixer com a poble escollit.” No es pot explicar millor l'esperit de les dues guerres mundials ni la relació que lliga un poder amb les seves víctimes. De fet, és el resum de la història de la humanitat que jo hauria volgut fer. I és irònic veure com els qui s'escandalitzen amb la frase, tan rica i tan plena de coses, són els que hi haurien d'estar més a favor. També hem vist com els defensors d'Espanya eren els més quinquis i els més castrats, els més destruïts pel sistema que defensaven. Ens els pobles, les iaies verges sovint tracten les joves sanes de fulanes.

Pel que fa al llibre d'Arnau Pons, em recorda aquests volums tan ben enquadernats sobre els incendiaris de la guerra civil que alguns catalans publicaven per poder sortir als diaris franquistes. Està bé que Pons vulgui promocionar els seus poemes, però no cal que tracti ningú d'antisemita i menys que molesti els jueus gasejats. És trist que l'holocaust s'hagi convertit en una especialitat de dones i mariques. I utilitzo els termes convençut que tothom m'entendrà i que no ofendré ningú que no s'ho mereixi. Hauríem de distingir més entre el món de les idees i el món real, entre els col·lectius i els individus, aviam si així els intel·lectuals d'aquest país que viuen de dir bones paraules mentre les flors es van marcint s'arrisquen a escriure alguna cosa que valgui la pena. Antisemites sou vosaltres que, estigmatitzant el joc i la ironia, perpetueu el sistema que va fer possible l'holocaust, aquest en el qual no es fa diferència entre la idea i la vida.

Perdoneu, però veient el partit que es treu de l'holocaust jo diria que a Catalunya l'extermini dels jueus, en el fons, fa molta enveja.