La invasió

No és que em sorprengui, però cada dia resulta més preocupant la invasió de llibres de consum ràpid, sense cap altra intenció que entretenir, per deixar la ment en blanc. Portades llampants, tapes dures, cobertes amb solapes i un contingut basat en trames banals, personatges fàcils d'identificar i enigmes de resolució sense maldecaps. Parlo amb una llibretera, que els té col·locats a primera línia, i em confessa que és el plat que devoren lectors que abans menjaven altre tipus de productes, no tan fast-food. No cal dir que els possibles lectors són de perfil universitari sense ambició.

Alguns editors diuen que gràcies a aquestes vendes poden compensar les pèrdues que tenen en llibres necessaris per fer avançar la cultura, però no s'ha d'advertir que moltes de les nostres editorials estan produint llibres engreixats amb clenbuterol, amb l'agreujant que no es venen o són com la terra cremada. Tot plegat està col·locant el llistó arran de peus.

Deia George Steiner en una entrevista que la seva tasca com a professor implicava sensibilitzar els que han après a llegir amb ell: “M'agradaria que em recordessin com un bon mestre de lectura, entesa la lectura reparadora en un sentit profundament moral. La lectura ens hauria de lligar a una visió, comprometre la nostra humanitat...” Hi ha, sens dubte, un aprenentatge de la lectura, que ens motiva cap a la poesia, la filosofia i la història. Hi ha una manera per ensenyar-nos a estimar l'art i de mirar el gòtic del MNAC, no pel nom de la institució sinó pel contingut i la bellesa. Hi ha una manera d'apreciar la cultura com una cosa pròpia. I no estem en el camí adequat.