Desviacionisme

Preguntar-li a algú com li va és arriscar-se a sentir una lletania similar a la que escrivim els periodistes als diaris. El problema és que encara pot anar pitjor. Entro a un bar del barri a comprar tabac i un vell amic, andalús, m'ho presenta d'una manera ben divertida, a propòsit de l'eliminació de les retransmissions dels partits el dissabte a la nit: “Ens treuen el treball, els diners del banc i els partits de futbol.”

No és ben bé així perquè el dilluns encara n'ofereixen una dosi, però sobta l'horari de les retransmissions, a les 11 de la nit! Tot està preparat per a una estratègia dels canals de pagament, una nova jugada dels Roures i companyia, que passen del trotskisme accelerat a l'addicció sistemàtica al sistema. Qui li havia de dir al nostre camarada que acabaria bufant de la mateixa piloteta que abans tant ens degradava.

Ja cantava John Lennon que no s'havia de confondre evolució amb revolució, però una evolució tan evolucionada gairebé sembla desviacionista. O no es deia així? El dia que algú analitzi l'espectacle, s'adonarà de la buidor de tot plegat. La cosa èpica és cascar-li cinc gols a la Real Sociedad o al Celta. I quedar-nos tan cofois, delerosos del següent espàrring, que serà un nou espàrrec, tou i de llauna. Deien que l'obscurantisme propagava la por, però en el nostre àmbit les coses estan tan clares, que és la por la que propaga l'obscurantisme. Mentre paguin els seus impostos i la seguretat social, però, haurem d'agrair a tot l'entramat que ens mantinguin contents amb la pastanaga.