‘Motards'

Diumenge hi va haver un acte independentista a la Jonquera, un dels molts dels que s'han fet aquest estiu, que culminaran l'11 de setembre amb la gran manifestació on espero que ens veiem. El lema era Esborrem les fronteres. Una senyora d'Elna em va dir, emocionada: “Vostè i jo formem part del mateix país.”

L'acte va valdre molt la pena. A més, vaig tenir l'ocasió de saludar alguns amics com en Daniel Bezsonoff o en Joan-Lluís Lluís, la Montserrat Carulla, la Txé Arana, en Josep Tero, en Pep Sala o en Toni Albà, entre molts d'altres professionals a qui respecto, persones rellevants que s'han manifestat sempre independentistes i que, quan s'hi ha de ser, hi són.

Però ah! També hi havia els motards. Us he de confessar que els tinc una flaca, als motards. Un motard és una cosa potent! No sabria explicar-vos per què sempre m'han fet tanta gràcia, però m'agraden les motos que porten, que són unes motos importants però tranquil·les, m'agrada que vagin sempre en grup, m'agrada que siguin granadets i que vesteixin com si els anys no haguessin passat. I m'agrada molt que hi comenci a haver noies motards! Però la meva devoció encara s'ha fet més profunda quan he sabut, de no fa gaire, que hi ha motards independentistes. No us sembla genial? Els que eren a la Jonquera venien de la Catalunya Nord, anaven vestits de negre i portaven una inscripció a la samarreta que deia, justament: motards per la independència. N'hi havia un, amb cua de cavall i armilla de cuir, que m'agradava molt. Com que sóc una mica tímida, no em vaig atrevir a dir-li res, però la propera vegada m'hi acostaré. Ja sé que això de la independència ja ho tenim aquí, però jo crec que un parell més de manifestacions no ens les traurà ningú, i en una o una altra els trobaré i em presentaré com una fan. I per cert, quan siguem independents, què en farem de totes les samarretes amb eslògans independentistes que tenim per casa?