Apunts
Solidaritat
Els paleoantropòlegs fan una feina apassionant. Una de les preguntes que ens ajudaran a respondre és què ha fet que l'espècie humana arribi fins al dia d'avui. Perquè en el medi natural, la vella humanitat ho tenia molt difícil per competir amb altres depredadors i no diguem ja per defensar-se'n. Els altres primats encara es podien enfilar pels arbres àgilment, però crec que amb nosaltres les coses no eren ben bé igual.
Alguns apunten que el que ens va permetre sobreviure en un ambient hostil va ser un desenvolupament cerebral que afavoria una ràpida adaptació quan canviaven les condicions. És a dir, que la intel·ligència és la qualitat diferencial que ens va permetre superar altres animals més animals que nosaltres, que ja és dir. Perquè ja saben que la llei de la selecció natural de Charles Darwin postula la supervivència del més apte (és a dir, del que s'adapta millor), no del més fort, com de vegades s'afirma.
La meva opinió és que la intel·ligència va ser molt important, però que amb això no n'hi va haver prou. El que ens va permetre sobreviure de debò va ser la solidaritat. Els antropòlegs han trobat evidències físiques de persones que vivien fa mil·lennis que s'havien lesionat (per exemple, que s'havien trencat un braç o una cama) i que, malgrat això, encara van sobreviure molts més anys. Si havien sobreviscut va ser perquè unes altres persones les van cuidar. Un fet difícil entre altres animals. Jo diria, doncs, que la solidaritat és tan vella com la humanitat mateixa.
Si falla la solidaritat ja podem dir adéu.