L'‘Ecce Homo' restaurat

Dissabte nombrosos ciutadans feien cua al santuari de la Misericòrdia de Borja (Saragossa) per contemplar la “restauració” que una octogenària havia fet d'una imatge de l'Ecce Homo pintada a la façana del temple. La destrossa feta per la dona, sembla que amb tota la bona fe del món, ha fet la volta al món. Diaris, televisions, ràdios s'han fet ressò del que acabarà sent el sainet artístic de l'estiu –amb el permís del claustre romànic de Palamós–, un ressò que no és ni de bon tros proporcional al valor artístic de la peça restaurada, que no en té cap.

L'actuació altruista de Cecilia Giménez es va posar en coneixement de l'opinió pública a través del bloc del Centro de Estudios Borjanos, que per art de màgia va saltar al Twitter i d'aquí a la fama. L'Ecce Homo ha estat trending topic, més de 160 països han recollit la “notícia”, el bloc del centre va rebre en un dia més de 45.000 visites i seu director té el correu electrònic col·lapsat...

Es mereix un fet com aquest l'atenció que li estan dedicant? No es tracta ni d'un Picasso, ni un Matisse, ni un Dalí... No s'ha malmès cap obra d'art rellevant, però tot i així està rebent el tracte informatiu que tindria una gran obra. I per què? Les xarxes socials estan marcant cada cop més els continguts als mitjans de comunicació tradicionals. Allò que és trending topic és audiència, cosa que per a molts vol dir que ha de rebre un tractament ben destacat. I moltes vegades és així, però no sempre. És llavors quan es pot caure en el frikisme i convertir Cecilia Giménez en una heroïna i l'Ecce Homo en una obra d'art.