Tripleta mítica

Mai se'n va passar pel cap ser astronauta, però la meva adolescència va estar marcada per la imatge de Neil Armstrong passejant per la Lluna. Es tractava d'un dels pòsters amb què tenia empaperada l'habitació. El pòster en si mateix era una expressió de la cultura juvenil, i el d'Armstrong, al sostre de la cambra, em semblava del mateix nivell que el de la imatge de Hendrix que tenia darrere la porta. L'arribada de l'home a la Lluna era com una expressió pop que feia reviure l'esperit de Verne. Tenia 11 anys quan la tripleta màgica (Armstrong, Aldrin i Collins, una alineació que mai he oblidat) va conquerir l'espai. Recordo com si fos ara la meva àvia dient que de petita mai hagués imaginat viure un moment com aquell. Un fet mític del segle XX.