L'APUNT
Tot és prescindible
No sé de què ens queixem. Som uns privilegiats, assistim a un canvi històric
Cada dia descobreixo serveis públics, socials o sanitaris que consideràvem bàsics i que ara són prescindibles. Estigueu segurs que, en els pròxims mesos, en descobrirem d'altres que es fondran o es reduiran a la mínima expressió i que fins ara crèiem intocables. I dic serveis quan en realitat, amb qualsevol constitució democràtica a la mà, hauríem de parlar de drets (dret a l'habitatge, a la sanitat, a l'educació, etc.). De totes maneres, no ens podem queixar, perquè som uns privilegiats, assistim a un canvi històric. Veiem com amb una acceleració espectacular s'està desmantellant allò que va costar anys i sang anar construint. Ahir vaig descobrir que l'aeroport de Girona –amb més de tres milions de viatgers i un miler de treballadors– s'ha quedat sense servei d'infermeria i de primers auxilis. Ah! I no us queixéssiu pas, perquè us acusaran que en sou els responsables. És clar, heu viscut per damunt de les vostres possibilitats!
