Opinió

Un pas per a l'optimisme

El BCE no es podia mantenir més temps al marge. I en aquest sentit l'actuació ha estat clara i decidida. Sense límits quantitatius ni temporals

Dijous pas­sat el pre­si­dent del BCE, Mario Draghi, va anun­ciar una sèrie de mesu­res que han de ser, seran goso dir, la via de sor­tida de l'actual crisi del deute a la zona euro. La crisi a Europa és en rea­li­tat dife­rents cri­sis alhora, però en la seva dimensió de crisi de deute públic i de dis­seny ins­ti­tu­ci­o­nal podem estar veient l'inici de la fi dels pro­ble­mes.

La zona euro té alguns defec­tes de dis­seny ini­cial. No estava pre­pa­rada per a una recessió forta en què països amb dife­rents pro­duc­ti­vi­tats tenien dife­rents difi­cul­tats per sor­tir-se'n. Molt en con­cret la funció del BCE, exclu­si­va­ment cen­trada en el con­trol de la inflació, ha estat insu­fi­ci­ent. Alguns esce­na­ris no es van pre­veure cor­rec­ta­ment. De la mateixa manera que no era lògic que durant la fase de crei­xe­ment Grècia o Por­tu­gal pagues­sin el mateix tipus d'interès que Ale­ma­nya o Holanda per ven­dre el seu deute als mer­cats, tam­poc és expli­ca­ble per raons atribuïbles exclu­si­va­ment a la seva eco­no­mia que Espa­nya o Itàlia esti­guin pagant uns interes­sos tan ele­vats com­pa­rats amb els dels països cen­trals, que en alguns casos han arri­bat a estar per sota de zero.

La raó d'aquesta dis­pa­ri­tat, de l'aug­ment de les famo­ses pri­mes de risc, ha estat que els inver­sors es van ado­nar que dar­rere dels títols de les eco­no­mies més dèbils hi havia governs amb difi­cul­tats per recap­tar ingres­sos, d'això al món n'hi ha dot­ze­nes d'exem­ples, però també eco­no­mies que no tenien un banc cen­tral que estigués dis­po­sat a inter­ve­nir per com­prar deute en cas que els interes­sos aug­men­tes­sin massa. És a dir, cre­ien pos­si­ble un impa­ga­ment, com de fet s'ha aca­bat pro­duint a Grècia. En rea­li­tat, la mateixa existència d'un banc cen­tral dis­po­sat a actuar d'aquesta manera dis­su­a­deix els espe­cu­la­dors. El Regne Unit no té una situ­ació macro­e­conòmica gaire millor que la d'Itàlia i no té pro­ble­mes de finançament perquè té un banc cen­tral propi.

Per aquesta raó el comu­ni­cat del BCE ha de ser­vir per reduir les pri­mes de risc. Es mos­tra dis­po­sat a com­prar quan­ti­tats il·limi­ta­des de deute públic dels estats perifèrics per tal de garan­tir l'existència de l'euro. I més impor­tant, no posa límit ni en la quan­ti­tat ni en el temps. També accepta que el BCE no tindrà pre­ferència res­pecte dels inver­sors pri­vats, una qüestió que fins ara espan­tava aquests inver­sors i feia aug­men­tar les pri­mes de risc.

Fins ara el BCE no havia seguit aquesta estratègia per diver­ses raons. Ini­ci­al­ment perquè no podia solu­ci­o­nar pro­ble­mes de natu­ra­lesa fis­cal i política, donant per des­comp­tat que la crisi i les dis­pa­ri­tats de tipus d'interès no tenien cap causa monetària. També per no gene­rar incen­tius per­ver­sos finançant el deute de països poc curo­sos amb els seus comp­tes públics. Fa uns mesos, veient que les difi­cul­tats ana­ven en aug­ment, va mos­trar-se dis­po­sat a actuar als mer­cats de deute si els governs es posa­ven d'acord a tirar enda­vant una veri­ta­ble unió bancària i fis­cal i una molt més gran inte­gració política. És a dir, si con­tro­la­ven els incen­tius per­ver­sos. Però els ele­vats tipus d'interès que seguei­xen pagant els països de la perifèria i el con­següent estan­ca­ment econòmic han por­tat la recessió fins al nucli de la zona euro i han aug­men­tat el perill de des­in­te­gració de la moneda única euro­pea.

Un altre exem­ple l'hem tin­gut recent­ment a l'Estat espa­nyol. De man­te­nir-se els interes­sos als nivells dels dar­rers mesos tot l'aug­ment de la recap­tació de l'IVA després d'apu­jar-ne els tipus se n'ani­ria a pagar aquests interes­sos més alts del deute públic. Això és un símptoma evi­dent que les dis­fun­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals de la zona euro esta­ven per­ju­di­cant seri­o­sa­ment la recu­pe­ració.

El BCE no es podia man­te­nir més temps al marge. I en aquest sen­tit l'actu­ació ha estat clara i deci­dida. Sense límits quan­ti­ta­tius ni tem­po­rals. En igual­tat de con­di­ci­ons amb els inver­sors pri­vats. Con­cen­trant-se en títols de ven­ci­ment a curt ter­mini, però rela­ti­va­ment ampli, d'un a tres anys. Ras i curt, el que els inver­sors espe­ra­ven sen­tir per con­fiar més en els títols perifèrics i en la con­tinuïtat de l'euro.

Això no vol dir que els pro­ble­mes s'aca­bin imme­di­a­ta­ment. Queda pen­dent el crei­xe­ment econòmic. Sense crei­xe­ment econòmic, encara que els tipus d'interès siguin bai­xos, no es pot retor­nar el deute. En prin­cipi, per retor­nar-lo cal un pres­su­post equi­li­brat i un crei­xe­ment supe­rior al tipus d'interès que es paga. En el futur, els tipus seran més bai­xos, però caldrà un crei­xe­ment del PIB almenys del 2% que de moment no es veu enlloc. A més, les mesu­res a curt ter­mini, els ajus­tos, el segui­ran fre­nant.

Perquè els ajus­tos segui­ran pre­sents. La con­di­ci­o­na­li­tat va ser la pri­mera de les carac­terísti­ques de la nova estratègia esmen­ta­des per Mario Draghi. Perquè el BCE com­pri títols de deute d'un país aquest haurà de sol·lici­tar un ajut de l'EFSF (o ESM) i, per tant, com­plir les con­di­ci­ons d'ajust fis­cal que aquests fons exi­gei­xen.

Però en un con­text de menys pres­si­ons els ajus­tos podran ser més suaus. Les millors con­di­ci­ons de finançament millo­ra­ran l'acti­vi­tat del sec­tor pri­vat. I un aug­ment de l'acti­vi­tat en el sec­tor pri­vat aug­men­tarà la recap­tació del sec­tor públic i es podrà asso­lir l'equi­li­bri pres­su­pos­tari amb més faci­li­tat. Per això són tan impor­tants també les mesu­res que faci­li­tin el crei­xe­ment. Addi­ci­o­nal­ment, si les auto­ri­tats euro­pees veuen les coses ben enca­mi­na­des podran exi­gir objec­tius de dèficit més gra­du­als. Però caldrà nego­ciar. Els pro­pers mesos seran temps de nego­ci­ació, de política en majúscu­les. I com bé sap el lec­tor, no tan sols a nivell euro­peu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.