La soledat d'un subdelegat

Dimecres passat, el subdelegat del govern de Madrid a Girona va passar revista a cinquanta-tres guàrdies civils que s'afegien als que ja tenen destí entre nosaltres, que en total superen els sis-cents agents. En perfecta formació, van ser arengats i els va dir que la diversitat d'aquestes terres –mar, plana i muntanya– els permetrà posar en pràctica tot el que han après.

La subdelegació, instal·lada a l'antiga seu del Banc d'Espanya, ha anat canviant des que aquest exassessor jurídic del PP, Carles Jaume, exerceix el càrrec. L'anterior inquilí, Francesc Francisco, havia intentat obrir al poble aquell edifici singular, organitzant-hi exposicions, concerts i fins i tot teatre experimental. Ara es necessita coratge per travessar l'entrada, protegida més que mai per nombrosos guàrdies civils corpulents i ben uniformats. La veritat és que sols s'hi endinsa si hi té alguna gestió a fer... i amb certa recança!

El subdelegat actual ha procurat fer-se veure, visitant empreses, sortint retratat al Top Girona i passant notes als mitjans de comunicació. Acaba de dir que se sent “molt còmode” en el càrrec. És reconfortant saber-ho, amb tot el que està passant al seu entorn. Perquè ell representa a Girona –gairebé en solitari– el poder central de Madrid. Coordina els delegats de les oficines governamentals. Però també li és consubstancial al càrrec la defensa de la legalitat estatal. I aquesta comesa és ara mateix molt complexa. Perquè si ha de vetllar per la permanència de la província a l'Estat central i evitar activitats que comportin un sentiment o unes actuacions contràries, el cert és que en aquests moments s'ha de veure absolutament superat pels esdeveniments. Recordem aquells temps –no gaire reculat– que obligaven a treure l'estelada del balcó d'un ajuntament de poble basant-se en la llei vigent. Era una gestió relativament senzilla quan l'exhibició pretesament il·legal era cosa d'una minoria: és fàcil atemorir-la carregant-li els neulers amb sancions i processaments.

Però, és clar, quan el galliner s'esvalota, i sorgeix aquí i allà de manera espontània el clam popular independentista, és difícil aturar-lo, si no es pretén –com Esperanza Aguirre– clausurar un estadi, si es fan xiulades al rei!

Qui frenarà aquesta allau del dia onze en allò que voregi la il·legalitat? Qui contestarà i incriminarà la quantitat de persones que fan declaracions que se surten de les normes? Qui pot oposar-se a un sentiment tan generalitzat? El subdelegat no té gaire gent que li faci costat, s'ha de sentir molt sol, sobretot ara que coincideix que han destituït el secretari general, que tenia dècades d'antiguitat. En aquests organismes sol ser el que realment en coneix el funcionament i fa la feina diària. De fet, la seva taula era sempre plena de papers, i la del subdelegat, menys plena.