Opinió

Catalunya-Mèxic: ‘ándele!'

A Guadalajara s'han renovat els contactes culturals entre Catalunya i Mèxic

Bai­xava cap a l'Ebre, àmbit de la meva pre­ferència, quan em diuen: “Hau­ries de venir a Gua­da­la­jara”. Dic: “No se m'hi ha per­dut res”. Em res­po­nen: “És un congrés sobre l'exili català”. Con­testo: “A la Meseta s'interes­sen per l'exili català?” Acla­ri­ment final: “No és a la Gua­da­la­jara espa­nyola, sinó a la mexi­cana”. Ah! De manera que, a finals d'agost, vaig agar­rar la maleta i vaig fer cap a la capi­tal de l'Estat de Jalisco, a aquesta Gua­da­la­jara que porta tots els tints de la presència colo­nial espa­nyola. Allí s'hi celebrà el semi­nari (unes qua­ranta per­so­nes entre cata­lans de Cata­lu­nya i cata­la­nis­tes del con­ti­nent ame­ricà) dedi­cat a la “Pre­sen­cia cata­lana en México y el resto de América Latina”, orga­nit­zat per El Cole­gio de Jalisco, l'Ins­ti­tut Ramon Llull, la Bibli­o­teca Pública del Estado de Jalisco i el Ins­ti­tuto Naci­o­nal de Antro­po­logía e His­to­ria (INAH).

Tot això ho mou, des de Mèxic, José M. Murià i Rou­ret –pres­tigiós his­to­ri­a­dor d'aquest país, on ja va néixer, el 1942, pro­ducte de l'exili fami­liar– i, des de Cata­lu­nya, Josep M. Figue­res, pro­fes­sor d'història de la premsa a la UAB i inves­ti­ga­dor cons­tant de les bio­gra­fies dels exi­li­ats. La feliç con­fluència d'aquest duet de recerca ha donat, en els dar­rers deu o quinze anys, una sèrie de rea­li­tats impor­tants per reno­var el mutu conei­xe­ment entre Cata­lu­nya i Mèxic, així com per impul­sar noves for­mes d'inter­canvi: la Fira del Lli­bre de Gua­da­la­jara, el 2004, per exem­ple, i abans i després, expo­si­ci­ons d'art en un i altre país, edi­ci­ons de lli­bres (entre els quals el Dic­ci­o­nari de cata­lans d'Amèrica, el 1992) i, en fi, col·labo­ra­ci­ons diver­ses, amb reper­cus­si­ons polítiques, ins­ti­tu­ci­o­nals, econòmiques i his­to­ri­ogràfiques, entre els estu­di­o­sos mexi­cans de les coses cata­la­nes i tots aquells cata­lans, sigui al propi país o arreu del món, que no obli­den la porta que el pre­si­dent mexicà, el gene­ral Lázaro Cárde­nas, obrí als milers de refu­gi­ats, cata­lans i espa­nyols, al final de la guerra, el 1939.

En el curs de l'esmen­tat semi­nari (tres dies inten­sos de ses­si­ons i con­tac­tes entre pro­fes­sors dels diver­sos països assis­tents) van pro­duir-se, com a mínim, tres moments d'emo­ti­vi­tat espe­rada: la sessió acadèmica, dins la Bibli­o­teca Pública de l'Estat de Jalisco, que inau­gu­rava la bibli­o­teca Josep M. Murià i Romaní (amb fons d'aquest autor, donat pel seu fill, i altres fons edi­to­ri­als, sobre­tot el que aportà l'edi­tor llei­datà Lluís Pagès, pre­sent a l'acte); el par­la­ment de Josep-Lluís Carod-Rovira, repre­sen­tant la direcció exe­cu­tiva de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra, sobre la vida i con­vic­ci­ons inde­pen­den­tis­tes de Murià i Romaní (Bar­ce­lona, 1907-Gua­da­la­jara, 1999), així com els sig­ni­fi­ca­tius poe­mes que de Murià declamà Núria Feliu, entre els quals “La nau de l'espe­rança”.

Final­ment, al terme de la vin­tena de ponències lle­gi­des, amb debat poste­rior, pels seus autors (José Brú, Uni­ver­si­tat de Gua­da­la­jara; el mateix J.M. Figue­res; Fran­cesc Foguet i Boreu (UAB), Albert Tor­ras (MEX­CAT); Jaume Martí-Oli­ve­lla (pre­si­dent de la Fede­ració Inter­na­ci­o­nal de Cata­la­nis­tes, Uni­ver­si­tat de New Hamps­hire); Mont­ser­rat Galí (Uni­ver­si­dad Autónoma de Pue­bla); Enric Argu­llol (UPF); Angélica Pere­grina, doc­tora al INAH, coor­di­na­dora del semi­nari, etc.), es pro­cedí, al Cole­gio de Jalisco (al terme muni­ci­pal de Zapo­pan, vol­tats d'un oceà bibli­ogràfic des­co­mu­nal), a l'Assem­blea de cons­ti­tució de l'Asso­ci­ació de Cata­la­nis­tes d'Amèrica Lla­tina (ACAL), que pre­si­dirà la citada pro­fes­sora Mont­ser­rat Galí (filla del ja des­a­pa­re­gut Rai­mon Galí, exi­liat també a Mèxic), i que tindrà com a pun­tal a Cata­lu­nya, entre d'altres, el pro­fes­sor August Bover (UB), expert en cata­lanística inter­na­ci­o­nal, que féu la con­ferència de clo­enda sobre aquest tema.

Amb aquest Semi­nari s'han reno­vat els con­tac­tes cul­tu­rals entre Cata­lu­nya i Mèxic i, més encara, es fan ampli­a­bles a la resta de països de l'Amèrica Lla­tina (on també acu­di­ren milers d'exi­li­ats, que fun­da­ren els seus casals, but­lle­tins i orfe­ons, per bé que, amb el pas dels anys, hagi aflui­xat l'antiga efer­vescència patriòtica), una volun­tat d'extensió con­ti­nen­tal, com la que exercí, el 1928, el futur pre­si­dent Macià, a fi d'alli­be­rar Cata­lu­nya de la dic­ta­dura de Primo de Rivera, viat­jant (en com­pa­nyia dels seus “ger­mans” Ven­tura Gas­sol i Josep Car­ner-Ribalta) per algun d'aquests països on ja hi havia cata­lans (Uru­guai, Argen­tina i Cuba, on fou rebut per un altre “germà”, el mont­blanquí Josep Conan­gla).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.