Opinió

L'APUNT

El perquè de tot plegat

Catalans que viuen a Madrid han destacat aquests dies l'astorament amb què a les Espanyes es va rebre dimarts la gran manifestació independentista de Barcelona. Ni s'ho pensaven, ni s'ho esperaven, et vénen a dir. És curiós, certament, però també molt indicatiu del nivell de la democràcia espanyola, amb una opinió pública segrestada per uns mitjans informatius –públics i privats– que amaguen i, sobretot, tergiversen la realitat econòmica, política, social i cultural de Catalunya. I no és pas que els catalans no ens hàgim esforçat durant anys per explicar i fer entendre qui som i què volem. Però ja diu la dita que no hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar. D'aquí ve la sorpresa majúscula d'aquest dimarts per a molts espanyols. Una situació que el dibuixant Ferran Martín (lainformacion.com) ha resumit molt bé en un magnífic acudit que aquests dies ha tingut molt d'èxit a les xarxes socials i on es representa un català que acaba canviant la senyera per l'estelada fart que l'insultin i l'ignorin. A Espanya també poden trobar les claus del tomb independentista català en el discurs Escucha, España, que Albert Pont, autor de Delenda est Hispania, va llegir al final de la manifestació. Un Escucha, España que només podia acabar com ho va fer: amb un contundent Adiós, España. Ben clar i castellà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.