Com una tàpia

No hi ha pitjor sord que el qui no hi vol sentir i els espanyols ho estan, com una tàpia; els uns per incapacitat intel·lectual i els altres per sobredosi de testosterona. Aquells encara no han sortit de l'astorament en veure que a Catalunya és reclama la independència. “Pero si Catalunya és de España”, diuen. I aquests només parlen de Constitució, de suspensió de l'autonomia, de l'exèrcit i de “la indisoluble unidad de España”, de solidaritat, d'unitat davant la crisi i de remar tots junts en la mateixa direcció. Milió i mig de persones van sortir al carrer per dir-los que tenen càncer i ells, ni cirurgia ni quimioteràpia, només volen paracetamol. És igual Rajoys que Rubalcabas, reis que honrats ciutadans. Es consideren “demòcrates” però neguen el dret de la gent a decidir. Ja s'ho trobaran. Això sí, caldrà molta fermesa i compromís per exercir aquest dret. Depèn de nosaltres.