Tota la nostra cultura
En Javier Cercas va néixer a Ibahernando, però des dels quatre anys va viure i créixer a Girona. Va estudiar als maristes de la ciutat Immortal, es va llicenciar a la UAB, va fer de lector als EUA, viu a Barcelona i és professor en excedència de la Universitat de Girona.
En Javier Cercas presenta avui, amb tota la solemnitat que el llibre mereix, en un acte per a la premsa nacional, estatal i internacional, a l'ajuntament de Girona, la seva darrera novel·la, Las leyes de la Frontera.
Un llibre magnífic on retrata hàbilment una Girona postfranquista, plena de delinqüents i de xoriços. Un llibre on parla d'una generació desestructurada que es va deixar seduir i matar per l'heroïna. Un llibre on parla d'una ciutat i dels seus individus que, com tantes altres de Catalunya, en aquells moments, no sabia gaire bé cap on anava però que va saber evolucionar fins a convertir-se en la ciutat moderna que és ara.
I ho fa en castellà. En Javier Cercas escriu en castellà i parla de nosaltres. De les nostres ciutats, dels nostres carrers, de les nostres mancances, de les nostres pors, de la nostra història, dels nostres coneguts...
Algú podria pensar o defensar que, si ho escriu en castellà (i per tant no és literatura catalana) tampoc és cultura catalana? No. No ho pot pensar ningú. Perquè si algú ho pensés o defensés aquest despropòsit, també hauria de pensar que Juan Marsé, Enrique Vila-Matas, Carlos Ruiz Zafón, Ildefonso Falcones, Manolo Vázquez-Montalbán, Nèstor Lujan, Eduardo Mendoza, Sánchez Pinyol, Gil de Biedma, Carlos Barral, Carmen Laforet, Goytisolo i tants i tants d'altres que han escrit i retratat (en castellà) les nostres ciutats, les nostres famílies, les nostres empreses, les nostres tradicions no formen part de la nostra cultura. I això, estimats lectors, a part de ser una autèntica bajanada, seria una mentida descomunal.
En uns temps tan delicats en els quals ens anem carregant de raó i ampliem els arguments que ens van distanciant d'aquells que consideren que la Generalitat estafa la resta de l'Estat i que és un despropòsit les reivindicacions que la ciutadania de Catalunya està fent, ens cal ser curosos i no deixar-nos perdre, per ignorància, sectarisme i un mal entès sentiment nacionalista, tot allò que també ens pertany i forma part del que som, també, nosaltres.
