Detalls de vides paral·leles

Els lec­tors que em seguei­xen saben que escric, nor­mal­ment, sobre Europa i política inter­na­ci­o­nal, però avui refle­xi­o­naré també sobre la rea­li­tat més pro­pera que tenim, que no és altra que Cata­lu­nya. Tots sabem la intensa acti­vi­tat política que està vivint el nos­tre país, des de la frus­trada visita del pre­si­dent Mas a La Mon­cloa, amb aquell “Això no ha anat bé”, fins a la pro­funda sessió del Par­la­ment de Cata­lu­nya que ha aca­bat amb la con­vo­catòria d'elec­ci­ons pel 25 de novem­bre i amb el com­promís de 82 dipu­tats de fer un referèndum o con­sulta sobre la l'auto­de­ter­mi­nació i/o inde­pendència del país. Natu­ral­ment, tot això no ha pas­sat des­a­per­ce­but, ni per a l'Estat espa­nyol, el govern del qual ha con­tes­tat, com era de pre­veure, amb con­tundència opo­sant-se a tot ple­gat, sense donar més argu­ments que la lega­li­tat esta­blerta, ni tam­poc per a altres esta­ments i mit­jans de l'Estat i per a part de la premsa inter­na­ci­o­nal, que, en gene­ral, ho veu com una rea­li­tat plau­si­ble, ente­nent més bé la situ­ació que no pas l'ente­nen al mateix Estat, almenys això sem­bla. Dic tot això per expo­sar que un dels pro­ble­mes més grans que pot tenir Cata­lu­nya per obte­nir la sobi­ra­nia és l'acti­tud de l'Estat espa­nyol i les acci­ons de tot tipus que faci per evi­tar-ho. Perquè, si fem un salt i par­lem de la UE, no dic res de nou si deta­llo que s'està en una crisi econòmica impor­tant que ha deri­vat cap a una crisi del deute dels estats de la riba sud, que, en defi­ni­tiva, genera difi­cul­tats entre els països per avançar cap a més inte­gració euro­pea, tant des del punt de vista econòmic com des del polític. I en aquest esce­nari euro­peu, es parla de l'Europa de dues velo­ci­tats, que no és altra cosa que uns estats, els del nord, fun­ci­o­nin junts i uns altres, els del sud, ho facin amb una altra àrea econòmica o fora de l'euro. També s'ha par­lat de la pos­si­bi­li­tat que algun país pugui sor­tir de l'euro, fet nor­mal­ment deses­ti­mat des de les ins­ti­tu­ci­ons, però que no és des­car­ta­ble, o també s'opina que la situ­ació de crisi pot por­tar els estats mem­bres de la UE a posi­ci­ons de naci­o­na­lisme esta­tal, pri­o­rit­zant els interes­sos pro­pis en comp­tes dels gene­rals d'Europa. Així veiem que un dels pro­ble­mes per a la cons­trucció euro­pea pot venir de la poca volun­tat euro­pe­ista de tots o d'alguns estats mem­bres. I és aquí on hi ha un paral·lelisme amb Cata­lu­nya, que tro­barà en un estat, l'espa­nyol, totes les difi­cul­tats per acon­se­guir la seva ple­ni­tud naci­o­nal. Igual que la UE troba en el naci­o­na­lisme dels estats mem­bres les difi­cul­tats per acon­se­guir la inte­gració econòmica, tot i les pas­ses rea­lit­za­des a l'entorn de la unió bancària i l'inci­pi­ent govern econòmic, encara sense con­creció, i la inte­gració política, pel que fa a un govern únic amb una política exte­rior i de segu­re­tat comuna, encara a les bece­ro­les, fent que es difi­culti i es retardi la seva ple­ni­tud econòmica i política de la UE, igual com suc­ce­eix en el cas de Cata­lu­nya.