Ciutadans de l'est

De les reaccions espanyoles al procés d'independència de Catalunya, n'hi ha que no s'aguanten per enlloc i que no val la pena ni respondre, com les amenaces militars, les quimeres reals, o els clams dels aiatol·làs (perdó, volia dir els bisbes) en defensa “de esa antigua nación que es España” (sic).

Hi ha argumentacions, però, que sembren inquietud entre la parròquia independentista, perquè toquen la butxaca o la viabilitat econòmica i política d'un estat català. Sort en tenim, dels intel·lectuals i pensadors que s'ocupen de desmentir aquestes amenaces que en la seva majoria són fal·làcies que recorren a l'adagi goebbelià: “menteix, menteix, que alguna cosa quedarà. Com més gran sigui una mentida, més gent la creurà”.

Potser la més rellevant d'aquestes intimidacions és la que ens adverteix de l'expulsió automàtica de la Unió Europea i de l'euro en cas d'esdevenir un estat independent. La vicepresidenta europea Viviane Reding (que a més a més és comissària de Justícia) va sorprendre's quan un periodista espanyol va apuntar-li aquesta possibilitat. “Va, home, va, vostè sap que no hi ha cap llei a Europa que digui això!”, va respondre Reding.

Si els espanyols haguessin manat a Europa en 1989, la resposta als ciutadans de la RDA hauria estat “ heu de continuar sota l'òrbita soviètica, perquè la UE no té cap procediment previst per incorporar-vos”. És clar que els alemanys s'haurien reunificat de totes maneres, però seguint el raonament espanyol, el nou estat alemany resultant hauria estat automàticament expulsat de la UE i hauria d'haver presentat candidatura com Turquia.

Sortosament, això no va passar amb Alemanya ni passarà amb Catalunya, perquè Espanya no pinta res a Europa, ni al món. Ho vam poder comprovar quan Repsol va perdre YPF i cap país no va moure ni un dit per impedir-ho o per establir sancions per a l'Argentina. La permanència de Catalunya a Europa és quelcom indubtable. Algú es pensa que les 4.000 multinacionals que hi ha a Cataluya, com ara la Nissan, la BASF o la Nestlé, acceptarien que les seves plantes quedessin fora d'Europa d'un dia per l'altre?