Tòxics

Et lleves un bon dia amb la notícia que un sabotatge amenaça d'escampar el cargol poma al marge dret de l'Ebre. Si s'estengués –les femelles fan fins a 800 ous en cada posta– seria un drama per als arrossars del Delta. És una espècie altament tòxica, en el sentit de destructiva. Ens hem acostumat a conviure amb la toxicitat. I no parlo d'allò acceptat com a tòxic sinó de la cosa quotidiana que acaba resultant tòxica: els actius tòxics dels bancs, les menges que ja no podem empassar amb placidesa per tòxiques o les personalitats, actituds i declaracions polítiques d'efecte tòxic (els últims temps són un festival). Al final això serà irrespirable, tal com adverteixen els informes.

Una vegada que vaig anar pel Delta, la incrustació rosada dels ous d'aquests cargols a les plantacions semblava fins i tot bonica. Després, la seva inclinació parasitària feia venir basques. Ben bé com molts exemples immediats que coneixem. El que m'ha sorprès, ara, és que aquest salt del cargol poma a la llera dreta de l'Ebre és producte d'un sabotatge. Qui diantres s'ha dedicat a escampar –que vol dir que primer els ha hagut d'anar recollint– el mol·lusc salvatge que pot enviar a fer punyetes un mitjà de vida i un medi natural? Com trobaran el sabotejador?

Com és habitual un dia 12 del mes 10 en aquest Estat, avui sortiran al carrer un grup destacat de feixistes, a aferrar-se a la posició immòbil, encarcarada i estèril, talment un aplec de cargol poma a qui li importi tres cassoles les cargolades anteriors, el bon gust pels cargols, els arrossars del Delta o tota la seva història. No tenen res a construir. Deu ser cosa d'aquest país, d'aquest Estat –i en aquest estat les coses–, que les plagues s'estenguin per sabotatges i les protestes feixistes campin al seu aire.@aballbona