Baixadors

Quan era petit anava a banyar-me a la platja de Garbet. Hi anava amb els meus germans i algun amic, en uns trens encara de fusta, com aquells de les pel·lícules de l'oest americà. Fa anys que, a Garbet, ja no s'hi atura cap tren, de fet no hi havia cap estació, però sí un baixador. Una parada dels trens de proximitat, que s'aturaven a tot arreu, encara amb màquines de vapor. Els baixadors van desaparèixer i els trens van deixar d'aturar-se en alguns indrets, després gairebé han desaparegut algunes estacions i en d'altres el nombre de trens que s'hi aturen és mínim. En diuen modernitat, però deixen molts ciutadans sense servei. Tal com van les coses, i vista l'estima que ens té als catalans i als gironins el govern de l'Estat, temo que el debat sobre tres possibles projectes d'estació del TAV a Girona no acabi convertint-se en un simple baixador. De fet, el que hi ha a Figueres per a l'alta velocitat és poc més que un baixador.