Les mentides
És molt preocupant que, cada vegada més, els governs, els partits, els polítics, els grups de pressió, els mitjans de comunicació i molts grups socials, per raons ideològiques o/i per la defensa dels seus interessos, i per influir en l'opinió pública, utilitzin la propaganda, la desinformació o, simplement, la mentida. Això vol dir que, amb una certa reiteració, moltes informacions, poc o molt, poden tenir un contingut mentider. Amb els consegüents perjudicis causats als receptors i a l'audiència en general.
En la crisi que estem patint, la mentida domina el panorama informatiu. La responsabilitat molt sovint recau en els emissors, però dissortadament cal incloure-hi determinats mitjans informatius, tant públics com privats, normalment, en el primer cas, per raons principalment ideològiques i, en el segon, per la defensa de determinats interessos. En ocasions anteriors m'he referit a aquesta greu problemàtica, i avui penso que cal comentar, tot sigui breument, la primera pàgina del dia del diari del 23 de setembre darrer, amb el títol No és veritat. Es mencionen els següents supòsits de mentides, que comento tot seguit, molt breument:
1. “Catalunya quedarà fora de la Unió Europea.” Com es por fer tal afirmació quan aquest organisme internacional no s'ha pronunciat encara sobre això.
2. “Els jubilats deixaran de cobrar les seves pensions”. No existeix, per ara, cap element probatori d'aquest amenaça, que explotada maliciosament pot pertorbar molt els jubilats i el procés electoral.
3. “L'Estat deixarà de pagar l'atur i altres subsidis.” Hi ha qui pensa en aquesta possibilitat, però no crec que malgrat les dificultats existents, que poden agreujar-se, s'adoptin aquest mesures.
4. “L'exèrcit espanyol enviarà els tancs contra Catalunya.” Dissortadament en la història aquest fet s'ha produït nombroses vegades, però avui, afortunadament, sembla que el perill no existeix.
5. “El nou estat català bandejarà la llengua castellana.” Qualsevol observador sap que és impossible i que no entra en la mentalitat del comportament dels catalans.
6. “La Catalunya independent quedarà fora de l'euro.” Ningú pot fer lògicament aquesta afirmació.
7. “Ni el Barça ni cap equip català no jugaran en lligues espanyoles.” Si el Barça continua en la mateixa situació és molt improbable que succeeixi.
8. “El PIB de Catalunya s'ensorrarà.” L'economia catalana, malgrat totes les contingències d'aquesta actitud d'asfíxia que aplica el govern central, ha demostrat la seva fortalesa.
9. “El boicot comercial ofegarà l'economia catalana.” Se suposa que es refereix al que portarà a terme Espanya. No és previsible. Hi ha contrapartida de la dinàmica econòmica catalana a l'estranger.
10. “La independència obrirà un greu conflicte social.” En la situació actual de plena tranquil·litat no existeix cap risc. Catalunya es caracteritza per la seva convivència. El problema pot sorgir de l'actitud de sabotatge que el govern de Madrid pugui practicar a casa nostra entre la població immigrada, tot i que tinc la convicció que, a part de la llengua emprada, existeix un remarcable grau d'integració social.
11. “La Constitució no es pot tocar i es pot suprimir l'autonomia.” El primer aspecte és fals, car en els darrers temps ha estat modificada per qüestions poc transcendents. Quan al govern li ha convingut ho ha fet. Per tant, és fals que sigui intocable...! El risc de supressió de l'autonomia és obvi, però confio en la possible sensatesa dels governants actuals.
