‘Nunca mais!'
El títol del llibre-reportatge-denúncia de l'escriptor Suso de Toro, de la lleva de 1956 (n. Santiago de Compostel·la), fa: Nunca mais Galiza à intemperie. Ens són tan presents encara els fets del Prestige, de la Costa da Morte, del xapapote, de la desolació dels que veien malmeses platges i roques, gràcies a les quals podien sobreviure! Va ser tan estesa la solidaritat, especialment de la gent jove, quan els experts en joventut (¿?) ja l'havien condemnat i qualificat d'aturada... Més tard, va ser tan gran la ràbia contra l'actuació política del PP (entre els noms, i a més del d'Aznar, un Mariano Rajoy) en tot aquell afer! I resulta tan decebedora l'actuació de la Justícia, en lletres grans, que se centra únicament, a l'hora de voler fer net, en personatges perifèrics, d'aquell desastre tan colossal!
Ja aleshores, però, descobríem, incrèduls, que tot plegat no canviava el sentit del vot de la majoria de gallegues i gallecs, potser alertats per aquell apòstol, Jaume, ascendit a Santiago, o pel santuari de la Memòria Sinistra, del Pazo de Meirás. Com que el vot és lliure, i he crescut entre els que sempre perdem a les eleccions, no tinc res a dir sobre el sentit del vot gallec de diumenge, ni tan sols amb la torna, per a mi esperançadora, de retorn –ep!, a l'oposició– dels que considero els meus. Ni repeteixo la dita llatina: Populus vult decipi. Et decipitur, perquè jo no hi sóc, allà, a Galícia, i ignoro si de veritat “el poble vol ser enganyat, i ho és, efectivament”, o si els que haurien pogut impedir la majoria absoluta inspiraven prou confiança a l'elector, massa colpejat.
Sempre m'ha agradat l'obra de teatre Os vellos non deben de namorarse, escrita el 1940, a l'exili, “como remedio para matar as horas de morriña”, pel gran escriptor de Rianxo, Castelao. No resultaria del tot actual, ara i avui, a la Catalunya triomfant, on fins i tot els vells tenim la temptació d'enamorar-nos? Com diu Lluís Llach, la vida és una obra de teatre clàssic i és al tercer acte on es resolen tots els enigmes. També els polítics.