Energúmens

Els pres­ti­gi­o­sos cine­as­tes John Tra­volta, Oli­ver Stone i Beni­cio del Toro han estat recent­ment al Fes­ti­val de Sit­ges i van decla­rar que “José María Aznar s'hau­ria de por­tar al tri­bu­nal de l'Haia per la guerra a l'Iraq”. Recor­dem que Aznar, expre­si­dent espa­nyol, va eme­tre unes parau­les agres­si­ves i prebèl·liques con­tra el poble català.

Les Corts Valen­ci­a­nes, fa poques set­ma­nes, van por­tar Fernández Ordóñez, exgo­ver­na­dor del Banc d'Espa­nya, davant la fis­ca­lia –ho van deci­dir de manera unànime, des del PP fins a Com­promís– en negar-se aquest a acla­rir el procés d'inter­venció de la CAM quan pre­si­dia l'enti­tat. Les reac­ci­ons han estat les típiques del jaco­bi­nisme: només el Con­sell d'Estat té com­petències per a aquest afer, han dit. D'acla­rir els fets, res de res.

L'expre­si­denta de la Comu­ni­tat de Madrid, Espe­ranza Aguirre, diu que és un greu error haver lega­lit­zat Bildu, una acti­tud irre­mis­si­ble anti­de­mocràtica. La senyora Rosa Díez, popu­laríssima però amb escas­sos vots, deu estar molt irri­tada, perquè no sols els cata­lans som, tots en bloc, uns nazis, sinó que també ho són tots els bas­cos. A part de la bes­ti­esa que sig­ni­fica cul­pa­bi­lit­zar un poble sen­cer, aquesta senyora ve a dir que només els espa­nyo­lis­tes són anti­na­zis. I encara diuen que calen lliçons d'història a les esco­les cata­la­nes!

Diuen que l'actual pre­si­dent espa­nyol, senyor Rajoy, il dolce far niente, està eufòric per l'abas­se­ga­dora victòria de Núñez Fei­joo. Ho dubto. En pri­mer lloc perquè, de dins estant –del PP–, Fei­joo és un com­pe­ti­dor, un cop liqui­dada la lide­ressa, i segon perquè el cas de Cata­lu­nya i del País Basc és un tràngol que no sabrà solu­ci­o­nar.

Tot ple­gat, són dades pre­o­cu­pants, acti­tuds ener­gumèniques, vis­ce­ra­li­tat poste­lec­to­ral o la memòria històrica dels ven­ce­dors per les armes. Lamen­ta­ble. Tan­ma­teix, em pre­o­cupa molt més una altra dada, no tan vis­tosa: que el PNB hagi deci­dit pres­cin­dir de Bildu, mal­grat els resul­tats elec­to­rals. Ho dic perquè, en la cam­pa­nya, Iñigo Urku­llu ha mos­trat un tarannà clara­ment sobi­ra­nista, i, a l'hora de la veri­tat, s'enroca en el naci­o­na­lisme autonòmic. Ai!

I per cert, un detall curiós: quan­tes “eñes” a tot arreu!