Energúmens

Els prestigiosos cineastes John Travolta, Oliver Stone i Benicio del Toro han estat recentment al Festival de Sitges i van declarar que “José María Aznar s'hauria de portar al tribunal de l'Haia per la guerra a l'Iraq”. Recordem que Aznar, expresident espanyol, va emetre unes paraules agressives i prebèl·liques contra el poble català.

Les Corts Valencianes, fa poques setmanes, van portar Fernández Ordóñez, exgovernador del Banc d'Espanya, davant la fiscalia –ho van decidir de manera unànime, des del PP fins a Compromís– en negar-se aquest a aclarir el procés d'intervenció de la CAM quan presidia l'entitat. Les reaccions han estat les típiques del jacobinisme: només el Consell d'Estat té competències per a aquest afer, han dit. D'aclarir els fets, res de res.

L'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, diu que és un greu error haver legalitzat Bildu, una actitud irremissible antidemocràtica. La senyora Rosa Díez, popularíssima però amb escassos vots, deu estar molt irritada, perquè no sols els catalans som, tots en bloc, uns nazis, sinó que també ho són tots els bascos. A part de la bestiesa que significa culpabilitzar un poble sencer, aquesta senyora ve a dir que només els espanyolistes són antinazis. I encara diuen que calen lliçons d'història a les escoles catalanes!

Diuen que l'actual president espanyol, senyor Rajoy, il dolce far niente, està eufòric per l'abassegadora victòria de Núñez Feijoo. Ho dubto. En primer lloc perquè, de dins estant –del PP–, Feijoo és un competidor, un cop liquidada la lideressa, i segon perquè el cas de Catalunya i del País Basc és un tràngol que no sabrà solucionar.

Tot plegat, són dades preocupants, actituds energumèniques, visceralitat postelectoral o la memòria històrica dels vencedors per les armes. Lamentable. Tanmateix, em preocupa molt més una altra dada, no tan vistosa: que el PNB hagi decidit prescindir de Bildu, malgrat els resultats electorals. Ho dic perquè, en la campanya, Iñigo Urkullu ha mostrat un tarannà clarament sobiranista, i, a l'hora de la veritat, s'enroca en el nacionalisme autonòmic. Ai!

I per cert, un detall curiós: quantes “eñes” a tot arreu!