Cap una nova transició

És una obvietat que la gran majoria de la gent està molt més preocupada per la crisi i per com arribar a final de mes que no per qui ens acabarà governant; i per més comprensible que sigui donar prioritat a la subsistència, abdicar de la política és un error, un greu error perquè els polítics hi tenen molt a veure, amb l'actual estat de coses, i s'ha de vetllar perquè els que el 25-N aspiren a un escó es comprometin a treballar per treure'ns d'aquest atzucac. Cap ciutadà ha de renunciar a la força del seu vot; com tampoc podem renunciar a la política i encara menys a fiscalitzar els polítics, perquè no s'ha d'oblidar mai que estan al servei del poble i els seus sous surten de les butxaca de tots plegats. La corrupció i la llarga galeria d'errors protagonitzats per càrrecs electes durant anys no fan res més que mostrar la mesquinesa d'algunes persones, però no tots els polítics són lladres ni corruptes, i la majoria han actuat amb honradesa i fidelitat a uns principis. Abans es deia que els polítics estaven mal pagats, i era cert, però ara tenen sous per sobre la mitjana i molts voldrien que esdevingués una professió per a tota la vida. Situacions com l'actual accentuen més la paradoxa i de la mateixa manera que l'encariment de matrícules i l'anul·lació de beques farà que només puguin estudiar els fills de casa bona, a la política només s'hi podran dedicar els que tenen la butxaca assegurada o que la hi volen tenir. Fent una caricatura sembla com si només s'hi poguessin dedicar els funcionaris i els rics, i els mediocres. A Catalunya el debat sobre el dret a decidir ha retornat la il·lusió tot i que aquest engrescament col·lectiu no impedeix que les retallades continuïn la seva marxa inapel·lable, que cada dia hi hagi més gent a l'atur i que els que encara tenen feina vagin perdent poder adquisitiu en una davallada que, juntament amb la progressiva pèrdua dels drets socials, ens porta a massa anys enrere. Sens dubte que tant per l'engrescador debat que s'ha generat sobre el futur del país, com per aquesta situació de crisi sense precedents, estem davant una nova transició. Els ciutadans no podem ignorar la política i ara menys que mai, perquè tenim la porta oberta per defensar el nostre dret a la independència, i totes les negociacions seran bàsicament polítiques, i econòmiques, és clar. I s'ha de prendre partit, s'ha de participar, ens hem de polititzar.