No convé majoria absoluta
L'actualitat política catalana posterior a la Diada ha provocat una mena de terratrèmol que ha trasbalsat el nacionalisme radical hispànic, el qual ha reaccionat exhibint el seu habitual baix nivell democràtic, tant per la dialèctica que expressa, conjuntament amb els mitjans audiovisuals, com per la interpretació esbiaixada que fa d'una Constitució, per si mateixa tancada. L'ona expansiva, el ressò mediàtic de tot plegat, però, ha aconseguit arribar a totes les cancelleries d'Europa i de tot el món i ha permès visualitzar, arreu, la manca de cultura democràtica existent entre els polítics i governants espanyols posteriors a la dictadura. Així s'entén que Rajoy s'atrinxeri en l'absolutisme del govern del PP, per impedir que pugui reeixir el sobiranisme català.
La conseqüència de la seva actitud tancada ja ha propiciat la convocatòria d'eleccions al Parlament per al 25-N. En aquest procés, CiU i el president Mas hi concorren damunt del carro sobiranista, cosa que celebrem. No ho podríem celebrar, però, si (1) volgués liderar sol el procés vers l'estat propi i (2) si es presentés novament amb un programa de retallades i de polítiques antisocials que tant han perjudicat la major part de la ciutadania. En qualsevol cas, el 25-N es convertirà en un plebiscit que ha de confirmar la voluntat dels dos milions de ciutadans, de tots els estaments socials i de totes les edats, que donaren suport al lema de l'Onze de Setembre: Catalunya, nou estat d'Europa, que promogueren l'Assemblea Nacional Catalana i l'AMI. Veurem, per tant, si les darreres enquestes que apunten que el 72% dels ciutadans estan a favor del dret a decidir es confirmen i, entre totes les candidatures sobiranistes, s'obté una àmplia majoria d'escons dels 135 a repartir.
En aquestes eleccions, és de cabdal importància que guanyi Catalunya per damunt de qualsevol interès dels partits que s'hi presenten. També ho és, per a la bona salut democràtica, que cap partit obtingui la majoria absoluta, ja que és ben sabut que el partit que governa amb aquesta majoria cau, indefugiblement, en l'autoritarisme i en l'abús de poder, com ho estem constatant amb el govern de Rajoy i ho vàrem experimentar abans amb els d'Aznar o González a l'Estat i, ho constatem amb el govern de Bauzá a les Balears. Com a conseqüència del que acabem de dir, però molt especialment per l'actual context social i polític català, creiem que si ningú obté la majoria absoluta serà més un èxit de la democràcia que un fracàs del partit que guanyi sense assolir-la. El més beneficiós per al conjunt de ciutadans és que cap partit sobiranista pugui estar temptat a gestionar l'esmentat procés unilateralment. Doncs el que convé és una àmplia majoria d'escons transversals, de CiU, ERC, ICV, SI i la CUP (si obté escons), per tal que el procés gestionat per totes les forces independentistes faci més possible ofegar les pressions de Madrid i, al mateix temps, agilitzar-lo i assolir-lo de manera més convincent, als ulls dels observadors internacionals.
Convindrà, per tant, que els ciutadans ens fixem més en els programes electorals que en qui encapçala una llista, per tal que en la Catalunya empobrida per l'espoliació, per la crisi, però també per unes polítiques socialment negatives de contenció de la despesa i d'afavoriment dels més rics en perjudici de les rendes més baixes, cap partit obtingui l'esmentada majoria absoluta. Els catalans que aspirem a l'estat propi també hem d'aspirar a un estat més just, consegüentment hem de votar els partits que reclamen la sobirania nacional, però, al mateix temps, els que ens ofereixen propostes més justes per fer front a la crisi (per exemple ERC i ICV), per així poder fer avançar el procés d'independència i el de recuperació de l'estat del benestar. Als catalans ens pot ser d'utilitat, per avançar en l'objectiu d'assolir l'estat propi, emmirallar-nos en els resultats electorals d'Euskadi, on els partits constitucionalistes han sofert una forta davallada.
