Els EUA i l'altre món

Els vuit milions de persones que es van quedar sense llum i els familiars de la quarantena de morts que va ocasionar l'huracà Sandy al seu pas per la costa est dels EUA el recordaran com el que ha estat: una malvestat de la naturalesa. Tanmateix, tot i el seu gran impacte mediàtic, Sandy no s'ha revelat com una catàstrofe capaç de fer trontollar la confiança pública en les autoritats i capgirar el resultat de les eleccions presidencials que se celebren dimarts que ve com va fer l'any 2005 l'huracà Katrina, que, a més de malmetre la ciutat de Nova Orleans, va enterrar la presidència de George W. Bush.

Així, d'aquí a quatre dies, el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, els nord-americans elegiran el seu president en uns comicis que prometen ser ajustats. Des de la lògica europea, el guanyador hauria de ser el president Barack Obama, però la lògica europea compta poc als EUA, un país tan centrat en si mateix que els dos aspirants a la presidència –Obama i el seu rival Romney– amb prou feines van tenir una paraula per al vell continent en els tres debats en què es van enfrontar. Als EUA, Europa i la resta del món són, senzillament, l'altre món. Un lloc llunyà i aliè que només té interès en la mesura en que afecta la seguretat i el benestar de la que encara es considera la primera i única superpotència.

En les eleccions de dimarts que ve podria donar-se el cas estrany i surrealista, però no impossible, d'un empat. Si Obama i Romney –que ha fet veritables piruetes per aparèixer com un moderat i dissimular el seu caràcter ultraconservador– obtinguessin els mateixos vots electorals, el món es podria veure confrontat amb l'escenari demencial d'un president republicà –Romney– i un vicepresident demòcrata, Joseph Biden, que garantirien un període excitant per a la superpotència i per a tots.