Tots Sants

El paganisme de Grècia i Roma va morir per una fartanera de déus, n'hi havia tants que algú assegurava que no podies fer una inclinació a un déu perquè ensenyaves el paner amb poc respecte per un altre. Tanmateix l'edifici més noble que ens ha deixat Roma dels pagans és el Panteó, que duu el nom d'Agripa, un dels peixos grossos del temps d'August, que té un porxo molt clàssic, per fora geperut i per dintre fa una cúpula única. És un temple dedicat a tots els déus.

Amb el cristianisme un dels grans papes dels començaments, sant Damas, posat a batejar-ho tot va convertir el temple de tots els déus en el de tots els màrtirs. Que n'hi havia tants com vulgueu perquè diuen que afilerant els forats de les catacumbes i fent el ratolí arribarien gairebé a Dinamarca.

S'havien acabat les persecucions i l'Església regolfava de records de màrtirs i d'històries de sants, sobretot bisbes que els protegien dels bàrbars, així va néixer la festa de Tots Sants.

La diada, afegint-hi la festa dels difunts, va fer entendre a tothom del món cristià que vivim de l'exemple sabut dels sants però molt més del silenci d'aquells que essent-ho no pujaran mai als altars, que, a més, són els que podem imitar perquè ens surten a casa; dient-ho pel dret, és més fàcil entendre la santedat de la meva mare que la de la madre Maravillas, encara que la meva mare no conegui les glòries del Bernini, i quan dic de la meva mare ho puc dir de qualsevol homenot que es va fer sant fumant caliquenyos.

Talment m'ho temia la festa de Tots Sants m'ha estat una plantofada, ves que em reca haver parlat tant i tant dels que ens fan la guitza a la política sense pensar que potser era sant el Met de Ribes, però, per dir-ho tot, també deu ser sant el Perico de las Castañuelas.

No se m'esvereu, cada dia és la festa amagada de tots els sants i el festot a crits de tots els dimonis que ens burxen.

He dit la meva defensant el meu país, però gràcies a Déu sense odi per ningú.

Encara que sembli impossible els sants ens haurien d'unir i molt més els morts amb el silenci als cementiris i amb la seva pau callada.