LA COLUMNA
Els milions del mandarí
els pocs que han fet grans fortunes i la massa de gent que gairebé no té res
Un proverbi xinès diu que no n'hi ha prou que el mandarí sigui honrat; a més ho ha de ser la seva família. Això deu pensar el fins fa poc primer ministre xinès Wen Jiabao, que va demanar al politburó del partit comunista que investigués les al·legacions segons les quals la seva família ha amassat en els darrers anys una fortuna a l'entorn dels 2.000 milions d'euros.
La iniciativa de Wen en pro de la transparència podria ser un intent de defugir el destí d'un altre mandarí comunista, l'antic alcalde de Xongqing Bo Xilai, recentment defenestrat de tots els seus càrrecs per culpa d'una conducta privada irregular i d'uns nivells de corrupció espectaculars. Abans de la seva caiguda en desgràcia, Bo Xilai era l'estel ascendent del partit comunista xinès i ara és un proscrit.
El gest de Wen Jiabao també podria ser una astuta jugada política per garantir-se el futur. A diferència d'altres dirigents, com ara l'exsecretari general Hu Jintao, Wen ha dedicat els seus darrers temps en el càrrec a promoure una moderada reforma del sistema, i no només a bastir la seva pròpia xarxa de seguidors i mantenir la seva influència a l'ombra. Si fos així, Wen esperaria tenir un paper en el futur de la Xina, que haurà d'escometre reformes intenses si vol afermar-se com a primera potència mundial en aquest segle.
Ningú suggereix que la Xina esdevingui una democràcia d'estil occidental, però un dels greus problemes de futur que haurà de resoldre és el creixent abisme entre el reduït grup de persones que han fet enormes fortunes i la massa de gent que amb prou feines té una bicicleta.
La moral d'aquest conte xinès és que la corrupció és un vici amb poc futur, una arma que fereix el mateix mandarí que la dispara. I això és tan cert a la Xina com a València o a Palma.
