Veure'ls passar, com sempre

S'agraeix l'èmfasi que han posat en els hipotètics beneficis que reporta el fet d'esdevenir paisatge del Tour, i que ens estalviïn els discursos carrinclons sobre les bondats de l'esport biciclístic. Això és espectacle i negoci en estat pur, exactament el que ens agrada des del sofà estant. Però de debò aquesta actualització per un dia dels setges napoleònics serà tan profitosa com diuen? El Tour ha estat històricament el gran protagonista de les migdiades d'estiu. Al pic de la calor, havent dinat i amb regust de gaspatxo, el sofà és l'únic refugi, i les imatges de la ruralia gavatxa, un pal·liatiu del sedentarisme forçat.

Aquella successió d'estampes, monòtonament transmeses i comentades, de ciutats i pobles ben endreçats, de carreteres ben asfaltades, de pics i colls amb pensaments de neu ha estat sempre, per al teleespectador estovat, una incitació directa a suspendre la consciència i la voluntat, és a dir, a dormir. Ara digueu què en pot quedar en la seva ment distreta o absent, de l'anunciada promoció. Ara pregunteu als més afeccionats a aquesta cursa quantes encisadores viles de l'Hexàgon els han quedat gravades en la memòria gràcies a les gestes d'Eddy Merckx o de Bernard Hinault, quantes s'han sentit impulsats a visitar a resultes d'haver-les vist travessades per velocípedes, o a quantes això ha estat decisiu a l'hora de decidir fer-hi negocis. Temps hi haurà per veure'n els rendiments, de les etapes catalanes d'enguany; o potser no, perquè els mateixos que ens han donat la consigna d'aplaudir i no preguntar, i de convertir-nos en una «gegantina ona groga», després s'oblidaran de calcular-los.

Quant que hi tocava la pel·lícula Bienvenido Mister Mashall.