Discutir

Hi ha un proverbi anglès que diu: “The more harsh and bitter words are, so much weaker are the arguments”, que, traduït maldestrament, significa: “Com més dures i amargues són les paraules, més febles són els arguments.” És una vella veritat: els gestos grandiloqüents, els crits, l'acalorament, l'insult, la desqualificació personal sempre amaguen pobresa de racionalitat. Ho dic a propòsit de debats, i no sols polítics, que contemplem diàriament. Estem preparats per amagar les nostres mancances argumentatives per molts camins.

Un altre recurs, molt simplista, és el sarcasme forçat, tan típic en els adolescents: fer brometa, desfigurar la veu imitant la de l'adversari, ridiculitzar hiperbòlicament l'altre. Encara més: dialogar amb un mateix imitant l'altre que no intervé en el diàleg i on sentim aquest protestar perquè “això no és el que he dit jo”. Aquest és tan suat que fa mandra quan el sents entre persones considerades importants.

De fet, l'art de la discussió, de la controvèrsia, està a l'abast de pocs. Esdevé un plaer escoltar dues persones intel·ligents discutint. No sovinteja, però quan això es dóna quedes embadalit. Per a discutir així cal disposar d'una bona informació –i no una d'inventada–, exposar-la sense desfiguracions ni exageracions, mantenir la calma, respectar els torns de parla, copsar les contradiccions en què cau l'adversari i fer-les notar sense ridiculitzar-lo. Són duels dialèctics que ens rescabalen de tanta vulgaritat. Una meravella.

¿Sabeu en quin àmbit he sentit més energúmens incapaços de raonar, de mantenir la calma o d'evitar brometes? En el terreny del sexisme. Els prejudicis que hi recauen, els atavismes, la força del costum, la imperativa necessitat de demostrar que un és “molt mascle” i primarietats per l'estil són terreny minat per a la raó. Ara mateix, quan el govern de Madrid ha hagut d'acceptar els matrimonis homosexuals, encara hi ha persones, tingudes per serioses, que diuen que hi estan d'acord però no amb la paraula matrimoni. Fals: el que molesta de debò és la no-marginalitat dels homosexuals; la denominació és sols l'excusa.

I és que sempre diem més coses que les que ens pensem que diem.