14-N

Vivim moments con­vul­sos, des d'un punt de vista social, polític i econòmic. Moments de múlti­ples cri­sis; a banda de l'econòmica, també patim

crisi sistèmica, de valors, de model. La gent surt al car­rer per donar suport a pro­tes­tes de movi­ments soci­als com ara la Pla­ta­forma d'Afec­tats per la Hipo­teca, el dels indig­nats del 15-M, i també con­tra les reta­lla­des sala­ri­als o de drets i ser­veis. Tots ple­gats són movi­ments soci­als, que fan reac­ci­o­nar els polítics. Els governs que no van saber veure la crisi sem­bla que tam­poc hi saben fer front. La política va sem­pre a remolc dels esde­ve­ni­ments, i la soci­e­tat civil massa sovint marca el camí amb mani­fes­ta­ci­ons, pro­tes­tes o vagues com la d'avui. La vaga és un dret que, com tots, es pot exer­cir lliu­re­ment, o renun­ciar-hi. I com a tal, no se'n pot des­le­gi­ti­mar l'exer­cici, ni tam­poc des­pres­ti­giar els sin­di­cats, que, agradi o no, han estat i són un pun­tal de la democràcia. No entraré en els motius d'aquesta vaga, que pot­ser no tindrà ni el ressò ni el segui­ment d'altres con­vo­catòries, però la seva reper­cussió és d'una gran trans­cendència política perquè aquesta és la pri­mera que s'orga­nitza a escala euro­pea per l'ocu­pació i con­tra més mesu­res d'aus­te­ri­tat a la UE, que es fa en aquest segle XXI i que va més enllà dels motius labo­rals, i temo que és només l'anunci de futu­res atu­ra­des gene­rals a Europa.