Adéu, adéu, bella Flora

Primer dia de la independència. Oblidem-nos de la bella Flora que un dia, dalt del terrat, amb “una pinta de marfil polia sos cabells de finíssima atzabeja”. Oblidem-nos-en perquè la bella Flora potser era catalana però –ai, las!– el Rector de Vallfogona no, i l'endemà de la declaració d'independència haurem de revisar els manuals de literatura i esborrar la petja espúria que Francesc Vicent Garcia i tants d'altres van deixar a les lletres nostrades. No podem al·legar ignorància. Si el cognom no era prou evidència, Josep Pla ens ho havia dit ben directament a Notes disperses: “[El Rector de Vallfogona] escrivia en castellà. Vull dir que l'aire del seu català és castellà. Tingué la desgràcia de viure, no solament en el punt més baix de la decadència, sinó en el moment del barroc més desenfrenat.” Algú exclamarà: “Ep, que el Dr. Francesc Vicent Garcia va néixer a la catalaníssima Tortosa!” Sí, però a l'any 1579, i Tortosa ja era una ciutat tècnicament espanyola. La data és molt anterior a la promulgació del Decret de Nova Planta de Felip V (o IV, segons com es miri) però prou posterior a la perdurable unitat dinàstica, política i religiosa dels Reis Catòlics (el fet que a la mort de la pietosa Isabel, pugés al tron el seu gendre, Felip I d'Habsburg, i no el desconsolat vidu, Ferran d'Aragó, o que el traspàs del bell Felip fos seguit per un ball de bastons que va dividir la reial família és peccata minuta). Per tant, Garcia “no és un cognom molt català”. Hi havíem d'haver caigut abans que ens obrís definitivament els ulls el reconegut vídeo electoral del PP, que ens regala –de passada– aquest calc mil·limètric de l'ús del “muy” castellà, que aquí no equival a “molt” sinó a “gaire”, per comprovar els efectes de la immersió lingüística i el retrocés de la llengua comuna a casa nostra. Ja només ens falta completar el procés amb la supressió dels topònims impropis. Garcia, a la Ribera d'Ebre, tornarà a ser el Marquesat de Siurana, la denominació fixada per Ramon Berenguer IV quan va alliberar la vila del domini sarraí. La serra del Tormo serà la serra del Torm i la serra de la Llena, la serra de la Plena. Que no ens sorprengui. És un pas coherent amb l'expulsió de March i Llull de les lletres catalanes, l'eliminació del terme “País Valencià” de les vies públiques, o la recuperació del “Mahón” franquista. A cadascú el que li pertoca. Esperpèntic? Potser, però no en féssim cabal. Se n'han dit de tan grosses que ja res no treu cap a res. O sí?