‘De gratis'

Posem que han passat uns 25 anys i que el nen de 13 anys a qui els Mossos van obrir el cap el dia de la vaga, a Tarragona, explica als seus fills l'episodi. Potser els ensenya les imatges de televisió que ha conservat. Si tot ha rutllat com ha de rutllar i aquesta societat no s'ha tornat definitivament boja, els fills se n'estranyen i li pregunten com és que passava això. “Que aquella Catalunya dins d'Espanya no era ja una democràcia?” Qui sap què preguntaran més d'aquella crisi, d'aquella vaga, si la trobaran una antigalla al costat dels nous moviments col·lectius, de pressió i organització social, de resposta i participació ciutadana.

D'aquí a uns 25 anys el nen a qui la candidata del PP, Alícia Sánchez-Camacho, agafava a coll en un acte a la tarda el dia de la vaga en un parc infantil, a Sants, tindrà una altra conversa. Gaire diferent? Parlarà de l'ordre i els valors que sí que creu que hi havia en època dels seus pares? Portarà uns cognoms catalanitzats de dalt a baix? Se'n recordarà, que una política populista el va exhibir en un dia de vaga?

En l'escena de l'estomacada dels Mossos al menor i a la noia a Tarragona, si s'hi fixen bé, hi ha un matrimoni d'avis que queda arrapat a la paret. Probablement, sorprès per la rapidesa dels fets, per trobar-se allà al mig sense haver-ho buscat. Potser ells són els únics a qui l'escena recorda alguna cosa viscuda, algun estadi previ a la democràcia. El meu amic intrèpid, en Debades, sempre diu que ara hi ha la crisi econòmica i hi ha la crisi de valors. La primera és terrible. La segona, menys evident, també, i no cal que l'atiem absurdament. Els mastegots del dia de la vaga el ratifiquen una mica més. Si ja tenim la crisi econòmica per sembrar inseguretat, si ja ho veiem que l'estat del benestar va camí d'una entelèquia que explicarem als néts, tampoc cal que, a més a més, els haguem de relatar la violència gratuïta, pública, sense sentit, que podia assaltar-te un matí a la vorera. Preferiria no fer-ho.@aballbona