Independència i espifiades

Com en un poti-poti, en el debat sobre la independència de Catalunya s'hi van colant diverses espifiades. Molt sovint per part dels qui hi estan en contra, i en aquest cas són més per pròpia voluntat que no pas involuntàries; però també n'hi ha
pel cantó dels que sembla que hi estan a favor. Com a mostra, dos botons.

Més d'una vegada s'està utilitzant la independència de Croàcia com un bon exemple. Doncs no. El procés croat no és gens desitjable. La seva separació li va costar una guerra, amb els morts i dolor consegüents. Saben realment què estan dient els sobiranistes que porten a col·lació Croàcia? Per què no parlen de Noruega, o d'Eslovàquia? La primera es va independitzar de Suècia l'any 1905, després de negociacions i de forma pacífica. La segona, més recentment, en concret el 31 desembre de 1992, i també després de negociacions per a ambdues parts, va deixar la Federació Txecoslovaca per convertir-se en estat independent. Cap tret i cadascú fent el seu camí. Cal, doncs, esmentar els models adequats.

Un altre malencert es troba en la resposta que es dóna, o bé no se'n dóna, quan alguns esgrimeixen la por d'un possible boicot espanyol als productes catalans com a càstig pel sobiranisme. Tot i que sembla assenyat deduir que en tot cas afectaria en escassa proporció, atès que el consum es mou més per la conveniència de cadascú que per la ideologia, encara no s'ha donat una resposta raonada a aital conjectura. Suposant que Espanya volgués castigar Catalunya per la seva “rebequeria”, hauria de tenir en compte què li passaria si els catalans, al seu torn, deixessin de comprar productes espanyols. Set milions i mig d'habitants constitueixen un client que no es pot pas perdre.

Seria bo que a una banda i l'altra es fos acurat en les paraules i en les intencions. La història s'ha fet al llarg dels segles canviant de fisonomia. Els canvis civilitzats han estat els afortunats, i és cap a aquests que han de mirar les ments pensants. I els governs.