Fent l'orni

A la tertúlia de la ràdio pública cata­lana, que és la que tinc més a mà, sem­pre han negat el pa i la sal a les rei­vin­di­ca­ci­ons de la Pla­ta­forma d'Afec­tats per la Hipo­teca (PAH). Una selecció de doc­tes espe­ci­a­lis­tes en eco­no­mia, sub­di­rec­tors de bancs simpàtics o il·lus­tres pro­fes­sors uni­ver­si­ta­ris que diri­gei­xen càtedres finançades (en nom del progrés de la huma­ni­tat, és clar) per grans enti­tats bancàries o per grans empre­ses que ges­ti­o­nen amb molta eficàcia auto­pis­tes i altres infra­es­truc­tu­res, ja fa anys que m'expli­quen que la dació en paga­ment no només és invi­a­ble sinó que quasi és immo­ral i segu­ra­ment engreixa. Diuen que no es poden modi­fi­car les regles a mitja par­tida, que cal segu­re­tat jurídica, que no es pot posar en perill el sis­tema finan­cer, ni els dipòsits dels pobres estal­vi­a­dors, ni crear greu­ges com­pa­ra­tius amb els esforçats ciu­ta­dans que con­ti­nuen pagant san­ta­ment la hipo­teca. La pers­pec­tiva dels bancs sem­pre m'ha que­dat per­fec­ta­ment expli­cada i argu­men­tada; de fet, els ho hau­ria d'agrair, si no fos que qui me l'ofe­reix no és una enti­tat bancària sinó una ràdio pública.

Han pas­sat els anys, les pla­ta­for­mes d'afec­tats han denun­ciat mil i un abu­sos con­trac­tu­als, han com­ba­tut els des­no­na­ments i han situat tots els impli­cats entre la seva consciència i el drama humà de les per­so­nes que per­den la casa i que­den endeu­ta­des fins a la quarta gene­ració, com a aque­lles zones pro­fun­des de l'Índia rural on encara hi ha qui tre­ba­lla de franc per redi­mir deu­tes dels seus ances­tres. En aquest aspecte les tesis dels ter­tu­li­ans s'han atu­rat men­tre el món i l'opinió pública con­ti­nuen girant, i, en les dar­re­res set­ma­nes, després de veure com la segu­re­tat jurídica, les regles i la salut del sis­tema finan­cer pro­vo­ca­ven un parell de suïcidis, ha aca­bat de fer el tomb. Tant l'informe de la rela­tora de les Naci­ons Uni­des sobre el dret a l'habi­tatge com l'informe encar­re­gat pel Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial, s'han mos­trat molt crítics amb el model d'exe­cució hipo­tecària; un dic­ta­men del Tri­bu­nal Euro­peu ha afir­mat que la lega­li­tat espa­nyola és incom­pa­ti­ble amb les nor­mes euro­pees de pro­tecció dels con­su­mi­dors; alguns Mos­sos han con­fes­sat que després dels des­no­na­ments vomi­ta­ven; la Con­fe­de­ració de Cai­xes d'Estalvi ha anun­ciat una moratòria, i el PSOE i el PP s'han pro­po­sat can­viar la llei per estal­viar tragèdies. Des de la meva ràdio pública, però, em con­ti­nua arri­bant l'opinió dels doc­tes eco­no­mis­tes, situ­ats a l'inte­rior d'una enti­tat bancària.

Així són les coses per aquests verals. Hau­rem d'acos­tu­mar-nos a fer l'orni, a desen­ten­dre'ns del que ens diuen i pren­dre exem­ple dels corat­jo­sos mem­bres de la PAH que, com els inde­pen­den­tis­tes, durant la seva llarguíssima tra­vessa del desert s'han cen­trat en allò que con­si­de­ra­ven just i legítim i han pres­cin­dit d'allò que els deien que era pos­si­ble. De fet, si alguna lliçó ens han dei­xat els dar­rers temps, és que són les teo­ries de la pro­ba­bi­li­tat i les teo­ries econòmiques les que can­vien quan can­via la rea­li­tat, i no pas a la inversa.