Vot útil i l'endemà del 25-N

Entrem a la recta final de la campanya del 25-N. Ja hem vist de quin peu calça cada partit que s'hi presenta i va sent hora de les conclusions i de decidir el vot, si no és que ja està decidit. Jo mateix, que tantes vegades m'havia rebel·lat contra les crides al vot útil, aquesta vegada tinc molt clar que el vot útil és el que suma més pel que es decideix en aquestes eleccions: fer camí cap a la independència. És per això que hauria estat partidari d'un únic bloc sobiranista. Una mica el que han fet Reagrupament o el partit de Laporta no presentant-se explícitament i donant suport a Mas. Era el moment perquè CiU i ERC haguessin anat junts. Tots dos estan d'acord en la cosa fonamental: cal constituir Catalunya en estat per tenir un futur digne. I això és també parlar de la crisi econòmica, de la política que s'ha de fer per deixar-la enrere: tenir les eines i els recursos que ara l'Estat espanyol ens nega.

Hi ha hagut, doncs, dues formacions que han seguit el fil de la manifestació de l'11 de setembre: CiU, fent, liderada per Mas, el pas que el país necessitava si algun dia volia aspirar a la independència i superant el dilema de què fer amb Duran deixant-lo exposat a la marginalitat si no seguia el corrent dominant; i ERC, que amb el nou escenari sobiranista i amb el lideratge de Junqueras, ha pogut retrobar el camí de creixement i desmarcar-se de l'estigma del tripartit amb Montilla. Aquest, CiU i ERC, és el vot sobiranista útil en aquestes eleccions. SI s'ha equivocat no sumant amb ells. Els seus milers de vots haurien estat més útils junts que separats; la llei d'Hondt no enganya. Igualment passa amb les CUP, un moviment molt respectable per la bona feina que ha fet municipalment, però que en aquestes eleccions només contribueix a la dispersió del vot sobiranista. Es podrien haver presentat les passades eleccions o les pròximes, però en aquestes restaran diputats sobiranistes encara que obtinguin representació.

El camí a la sobirania és per fer-lo junts. I és en la Catalunya independent que totes les opcions han de buscar la seva quota política. Si no s'ha entès així abans del 25-N, s'ha d'entendre així a partir de l'endemà. Perquè aquesta campanya haurà estat un joc de nens comparada amb el que ve a partir del dia 26.