Opinió

de set en set

Adéu, cafè

Gua­nyada la bata­lla con­tra el tabac, sem­bla que a par­tir d'avui n'hi haurà uns quants que con­cen­tra­ran els esforços con­tra el cafè. El cafè –com ja és sabut– ha estat allò que començava a pren­dre la gent, a mesura que s'anava fent gran i que anava esti­rant, des­ten­sant i, final­ment, tallant la corda que la lli­gava a casa. Va haver-hi un temps que nois i noies sor­tien de casa seva amb l'excusa d'anar a fer un cafè. “Surto a fer un cafè”, deien als seus pares. Després, un cop al bar, el cafè podia ser un tallat, podia ser una cer­vesa, podia ser un cubata o podia ser un vodka amb taronja. O podien ésser-ne uns quants. Vés a saber. Però nois i noies deien que sor­tien a fer un cafè i, arri­bats a una certa edat, els seus pares gene­ral­ment ho accep­ta­ven. Més enda­vant, quan un home pre­gun­tava a una dona –o una dona a una altra dona, o a un home, o un home a un home, vés a saber– si volia anar a fer un cafè, la dona o l'home o qui fos sabia per­fec­ta­ment que qui li havia dit això del cafè li estava dient, de fet, d'altres coses. I era sabent això –o perquè sabia això– que més d'un cop ho accep­tava. Anar a fer un cafè era, doncs, com allò de dir “hem que­dat”, com dir “som amics” o era com dir “només sor­tim junts de tant en tant”. Va haver-hi un temps també que això que hem estat fent amb el cafè fins avui es podia fer amb una cigar­reta. Un home s'acos­tava a una dona –o al revés, o vés a saber com, també– i algu­nes vega­des li pre­gun­tava si tenia un cigarro o altres vega­des li n'ofe­ria un. (I ho deia així, deia un cigarro perquè, com també és sabut, si algú en deia una cigar­reta per­dia mol­tes pos­si­bi­li­tats). Però amb el tabac això es va aca­bar fa uns anys perquè el tabac mata i perquè no hi ha gaire ningú que tin­gui pressa per morir. Amb el cafè, en canvi, sem­bla que la broma ha durat fins avui. No hi ha fet res que tots sabéssim que va mala­ment per la tensió, pel cor, la son i la pròstata. El cas és que ha sem­blat fins avui que el cafè anava bé per a tots i per a tot. També per cons­truir un estat. Cafè per a tot­hom, van dir. Sem­bla, però, que això avui s'acaba.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.