Números canten

Posem un cas. A la tribu de les Kimbambes van fer eleccions democràtiques, és un dir, però el fet és que els del tòtem de la granota van treure 50 diputats i els del gripau, 21. Un anglès periodista que passava per allà va enviar la notícia al Times dient que els granotes havien guanyat. Aquest compte i recompte el poden fer a qualsevol banda del món i parlarien de la victòria dels granotes. A qualsevol banda del món menys per aquests verals, tenim els granotes arronsats i els gripaus cantant-les victoriosos. Amb els anys que sóc a la terra ja m'he avesat als absurds polítics del meu país, però em fa mal. Em fa més mal encara quan penso que tenim una oportunitat que no havíem tingut des del segle XV i ves que el país que va tenir els primers diputats d'una democràcia tan estable com la medieval ara ni se'n recorda perquè aquest capgirell de victoriosos i vençuts no l'entendria ni la madre Maravillas.

Polítics de la punyeta, deixeu-vos de picabaralles, deixeu-vos de ressentiments de gent mal xinada, deixeu-vos de punts i comes, penseu només que tots a l'una assoliríem una llibertat que no tenim des del segle XV.

La democràcia de debò no és espinyar-se pels carrers o per un hemicicle de diputats, comença respectant l'altre, cosa que més d'un no ha fet deixant penjat en el dubte aquell trist paperot que només podia sortir del Manzanares. Allà no han tingut mai una democràcia a l'anglesa on no sé qui va dir a l'adversari: “Avorreixo això que vostè està dient, però donaria la vida perquè vostè sempre tingués el dret de dir-ho aquí.” Confessem que ni cap allà al Manzanares ni cap ací al Llobregat els Parlaments no són pas un model de senyoriu i cortesia.

En nom de Catalunya, que us deixeu de bestieses i penseu què podeu aconseguir anant tots plegats, allò que ni el besavi no havia tingut mai.

L'Espriu deia que “pobra, trista i bruta pàtria”. Per ací furgant-nos les misèries no farem res, poseu-vos junts i recordeu la cançó on “Déu va passar-hi en primavera i tot cantava al seu pas”.