Ens ho juguem tot

Si la crisi més bèstia que es recorda i que ja fa cinc anys que dura (i els que queden encara), si els índexs d'atur més salvatges del món, si el dèficit institucional que ofega els ciutadans i la fallida bancària que els indigna, si totes aquestes situacions juntes no han servit perquè les diferents formacions polítiques s'hagin plantejat de manera seriosa col·laborar responsablement en la governació, poques esperances podem tenir que ho facin ara. Si tots aquests no són motius per posar els interessos col·lectius per sobre dels partidistes, la veritat és que no sé fins i tot per què tenim partits polítics i es fan eleccions i es fa, en definitiva, aquest politiqueig de vol gallinaci que no només és incapaç de fer remuntar la situació, sinó que masega encara més la confiança de la gent en la política i, per tant, en els polítics. Em penso que no sóc pas sol quan considero que si totes les formacions polítiques aportessin les millors idees, les propostes més constructives, la millor predisposició per a l'entesa amb els altres, la situació i el moment no serien tan dolents com són. No sé si ja ens n'hauríem sortit, perquè hi ha altres dependències que ho condicionen, però segur que no estaríem com estem. Però la realitat és la que és, i també sóc conscient que pensar d'aquesta manera deu ser massa idealista.

Tot el que he dit fins aquí val tant per a Espanya com per a Catalunya. Politiqueig en temps que requereixen alta política. Ara bé, a Catalunya tenim un projecte col·lectiu que podria trencar aquest cercle viciós. I estem en el moment clau. De si fem alta política o no ens movem del politiqueig en depèn el nostre futur. Fins i tot al marge dels resultats electorals del 25-N, el procés cap a la independència requeriria ajuntar forces de totes les formacions que hi estan a favor. Però després dels resultats això és ineludible. La independència ara depèn més de transmetre aquesta voluntat d'afrontar la situació plegats (i plegats vol dir implicats fins al moll de l'os) que de posar data al referèndum. Les condicions que posen els Duran d'una banda i els partidistes orgànics de l'altra, però, ens condueixen més al cercle viciós del politiqueig que a la força imparable de l'alta política. No hauríem de perdre l'oportunitat. Ens hi juguem massa. Tot.