El desembre congelat

En aquest país que, en realitat, no seria gaire difícil de governar, Dios, que buen vasallo si hubiese buen señor, cada dia ens cau al damunt un problema nou que encara retallarà més el poder adquisitiu de les classes treballadores i mitjanes. Les qüestions van sortint una darrere una altra i el perjudicat és, al damunt encara, el qui ha d'acabar pagant els errors d'uns ministres tan incendiaris com ineptes i d'uns titulars de concessions o de monopolis que segueixen en una insadollable cursa per a omplir-se les butxaques delictivament, amb suborns i còmplices dels poders públics que tan compenetrats es mostren amb lladregots que no haurien de tenir dret a autoqualificar-se amb la paraula empresaris. Vostès creuen que es podia elegir com a president de la patronal CEOE un personatge tan sinistre i tan mancat de qualsevol plantejament ètic o moral com és el cas de Díaz Ferrán? O que en ser detingut, ni un sol home de negocis dels que aspiren a ser empresaris de debò hagi condemnat la trajectòria de qui empastifa tota una classe de persones treballadores i de capteniment elogiable sense haver de fer obra social minúscula, justificativa i vestida d'anècdota caritativa. Nomes el president de la CEIM madrilenya, Arturo Fernández (del sector bars i restaurants) ha fet –ell, que fins aquí havia estat el portaveu de la “lideresa” Esperanza Aguirre– un comentari en el sentit que no passa res i que ara en posaran un altre. Un altre d'igual? I com si aquí no hagués passat res.

Per cert, una de les males noticies és que Doña Esperanza va deixar lligada la reducció d'impostos a l'Eurovegas d'Alcorcón en un moment en què per haver aconseguit solament 1.200 milions d'euros en lloc de la xifra inicialment prevista amb l'amnistia fiscal, hem optat per rebaixar les pensions dels nostres jubilats, en favor d'un especialista a finançar campanyes electorals a canvi, segons sembla, d'obtenir favors i negocis en exclusiva. Recordem que el peticionari Adelson ha vist perdre enguany, en les eleccions nord-americanes, els seus vuit patrocinats i que ell està reclamat per la justícia de la Xina pels seus possibles suborns i per irregularitats al casino de Macau. Però les desgràcies mai no vénen soles, i per a aquest mes de desembre que patirà en el comerç l'augment de l'IVA que s'ha preferit a un impost sobre la banca que salvem i rescatem els ciutadans i consumidors i, a sobre, el govern central que estableix aquest impost per a tot el territori, però, això sí, a tipus zero. De tal manera que la Generalitat no pugui aplicar un impost de naturalesa pal·liativa que pugui suavitzar una mica les retallades de l'estat del benestar. És en aquest maleït esquema que s'inscriu un nou entrebanc ara per culpa de la companyia de bandera Iberia, que tenia somnis imperials, d'ençà que l'home que, presentant-se com a designat pel rei, a l'hora de propiciar negoci a l'estranger i de la seva estada a la presidència de la companyia aèria, els avions van portar pintada al fuselatge la corona com a indicació emblemàtica. Doncs bé, aquestes línies aèries meitat monjo i meitat soldat o meitat negoci i meitat estat, van adquirir un caràcter simbòlic. Ara resulta que aquest mes de desembre s'anuncia un ERO de 7.000 treballadors. De res no ha servit la fusió en posició minoritària a IAG amb el soci British Airways. De res no ha valgut la barbaritat d'invertir 5.000 milions d'euros a la nova terminal de Barajas amb uns deliris de grandesa de cinc vegades més inversió a Madrid que a la terminal de Barcelona. Cap fruit no ha donat la maligna o perversa retirada dels vols directes a Barcelona, el joc brut d'Aena (que, al revés de tots els països d'Europa excepte Romania, centralitza en una sola empresa tot al tràfic aeri de l'Estat amb plantejaments com ara suprimir els vols transoceànics a Barcelona a fi que facin primer la parada a Madrid (més hores i més diners) i reduir el nostre trànsit als vols borreguers de low-cost amb plena consciència del que significa anar a dinar a Berlín i haver de passar primer per Madrid i sobretot a sobrevolar Barcelona un sol cop.

Doncs bé, tot aquest muntatge irracional, discriminatori i antieconòmic ha fet que la companyia en el pecat hagi trobat la penitència, sense oblidar que la insuficient duana frena la circulació de mercaderies, igual com va passar als primers vols a Lleida o als primers creuers de Palamós que no van ser atesos pels agents que en vaixell de guerra ara aturen pescadors de Roses per a exigir-los la bandera, mentre unes milles més avall, les pasteres d'immigrants il·legals superen totes les xifres anteriors. Cal tenir present que ja tenim els precedents d'africans que saturaven les pasteres i eren traslladats a Barcelona i dipositats a la plaça Catalunya. En fi, que en lloc de vols rasants dels avions militars al Ripollès convindria que els militars es dediquessin a la seva feina aquí i a Somàlia, on els pirates s'escapen en una Zodiac.

Els membres del consell d'administració de IAG s'han adonat que British Airways guanya 1,5 milions d'euros diaris, mentre que Iberia perd cada dia una xifra idèntica. El conseller delegat irlandès es queixa que els pilots espanyols siguin més cars i visquin molt millor que els britànics. És necessari, doncs, un pla sever d'ajustament, però el paquet procedent de la Bankia nacionalitzada procedent de la CajaMadrid té com a accionista el govern Rajoy que haurà de participar en el macroacomiadament. I ara, amb l'aigua al coll, la ministra Pastor segueix fent AVE que no van enlloc i comença a tenir por d'un Nadal agitat. La companyia, en canvi, ha optat per publicar un anunci a tota plana que entre llàgrimes diu que, si no fem res, Iberia podria desaparèixer i fer mal a la imatge del país, els negocis, el turisme i la creació de llocs de treball. Doncs, francament, com a víctima de la centralitzada Aena i de la Iberia que va abandonar Catalunya i Barcelona i ha discriminat territori, els he de dir que totes aquestes desgràcies ja ens les han fet ells. I, per tant, si desapareixen serà perquè ho tenen ben merescut i la nova companyia que vingui ens donarà més bon servei a millor preu i els rebrem amb els braços oberts. I traspassin l'aeroport a la Generalitat, que vostès ja han demostrat que no saben gestionar-ho.