El cavall fort del català

Mentre Wert provoca el trasbals més gran a la comunitat educativa des de temps immemorial, les preguntes sobre la seva defensa del castellà em reboten al cap com els inexistents projectils dels mossos que fereixen la gent honrada. Tant lluitar perquè la policia no maltracti els delinqüents a les comissaries per acabar veient com la policia mutila nois al carrer. Si no ha estat la policia, per què ha dimitit un responsable dels mossos? Dissortadament, les preguntes no arreglaran la cara d'Ester Quintana ni la dels ferits en ocasions anteriors.

Per la seva part, Wert s'ha singularitzat de manera escandalosa, sempre sobre el cavall fort del català. Si ens estimen tant i s'estimen el patrimoni de tot l'Estat, per què actuen sempre en defensa de la llengua forta, aquella que parlen, segons diuen, més de cinc-cents milions de persones? No hauria de protegir el ministre l'idioma que no parlen ni la meitat dels habitants de la nostra santíssima comunitat autònoma? El que s'observa d'una hora lluny és la contraofensiva que els populars practiquen com a revenja de les posicions sobiranistes dels convergents. Una venjança vil sobre una llengua que l'Estat hauria de preservar com una espècie en perill d'extinció. Espanya, però, és així: una religió, una llengua i una raça. Per què no es preocupa Wert dels drets lingüístics de les grans comunitats immigrades, per exemple, per l'àrab, quan així ho sol·licitin els progenitors? Doncs la resposta és evident. No es preocupa perquè el fracàs del seu model, i també de la seva persona, és la incapacitat de canviar la visió ortodoxa i unívoca de la realitat, que no difereix gaire de la del falangisme.