Cubillo

Fa pocs dies, Anto­nio Cubi­llo, l'històric líder inde­pen­den­tista canari, va morir
a més de vui­tanta anys d'edat. Del decés, els mit­jans de comu­ni­cació n'han par­lat poc o gens; de fet, de Cubi­llo tam­poc és que se'n parlés gaire en vida, perquè tenir-lo apar­tat de l'agenda mediàtica també era una manera de silen­ciar-lo. Una “altra manera” de liqui­dar Cubi­llo havia tin­gut lloc la pri­ma­vera de l'any 1978, quan dos mer­ce­na­ris el van pas­sar a gani­vet a l'ascen­sor de casa seva a Alger, on vivia exi­liat. Fixem-nos que en aque­lles dates l'Estat espa­nyol estava fent els últims retocs a la Cons­ti­tució (que va entrar en vigor el desem­bre d'aquell mateix any): la mateixa Cons­ti­tució que ara es fa ser­vir com a doc­trina democràtica.

El cas és que l'any 2003 (un quart de segle després de l'atemp­tat) una sentència dic­tada per la sala segona de l'Audiència Naci­o­nal con­dem­nava l'Estat espa­nyol a abo­nar 150.000 euros a Cubi­llo per la res­pon­sa­bi­li­tat civil en l'atemp­tat “induït per per­so­nes per­ta­nyents als ser­veis poli­ci­als espa­nyols”. Si algú vol saber més sobre el tema, li reco­mano que lle­geixi l'arti­cle publi­cat dis­sabte pas­sat per Txema Mon­tero al diari Deia, en què apa­rei­xen els noms de l'exa­gent dels ser­veis secrets ale­manys Wer­ner Mauss, de l'exco­mis­sari de la poli­cia espa­nyola Roberto Conesa, de l'exmi­nis­tre Martín Villa i de l'expre­si­dent Suárez, entre d'altres. Així com la coin­cidència en el temps entre l'atemp­tat con­tra Cubi­llo i la com­pra a Ale­ma­nya, per part d'Espa­nya, del pri­mer ordi­na­dor cen­tral de la Guàrdia Civil (bate­jat com a Duque de Ahu­mada).

L'advo­cat Cubi­llo, con­si­de­rat com el pare de l'inde­pen­den­tisme canari modern, va impul­sar l'MPA­IAC (Movi­ment per l'Auto­de­ter­mi­nació i la Inde­pendència de l'Arxipèlag Canari), el CNC (Congrés Naci­o­nal de Canàries) i la coa­lició Canàries per la Inde­pendència, totes elles, avui, for­ma­ci­ons ja des­a­pa­re­gu­des o tes­ti­mo­ni­als. En el seu moment, abans del 1978, Cubi­llo havia acon­se­guit el suport de l'OUA (Orga­nit­zació per la Uni­tat Afri­cana) per denun­ciar a les Naci­ons Uni­des l'ocu­pació colo­nial de Canàries. Segons sem­bla, l'afri­ca­ni­tat de les Canàries era un tema que posava molt nerviós Adolfo Suárez i, en con­junt, l'apa­rell de l'Estat espa­nyol; així com les emis­si­ons de La Voz de Cana­rias Libre, l'emis­sora que va eme­tre des d'Alger fins que es va haver de tan­car per les pres­si­ons del govern espa­nyol a l'algerià.